La millor de les venjances imaginables és veure un gegant temible empetitir fins a l'alçada d'un insignificant barrufet. Reconforta veure com segueix cridant les mateixes consignes de sempre amb una pintoresca veu de fraggle ressentit. Quan la mala llet és innòcua i el control de la violència recau en mans suposadament democràtiques, l'anacronisme dels cretins només provoca indiferència i mandra. Per això els autocars plens de ràbia mono neuronal que es dirigeixen cap a Arenys de Munt haurien de ser rebuts amb banderes i aplaudiments, saludats per l'alcalde, les autoritats sobiranistes i el mossèn, i beneïts pel bisbe de torn. Així, cofois i satisfets, tornarien al silenci dels museus, a la solitud del frenopàtic, a les ombres del geriàtric i a la feixuga incultura de les places de barri. Alberti somriuria aquest matí veient aquest parell d'autocars precipitant-se al mar del ridícul. Un cop més, el temps ha estat l'únic heroi, el genet inexorable. A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar!
2 comentaris:
Això d'"españoles bién nacidos" sempre m'ha fet molta gràcia i mai ho he entès. Què voldran dir exactament?
potser és allò del "castellano viejo" ... coses d'RH, que ja se sap com les gasten aquests que viuen en temps d'IsabelyFernando elespirituimpera ...
Publica un comentari a l'entrada