29 de setembre 2008

Cosacs

Després de passar quatre dies a Londres, el contenidor de quasi tots els móns, podria explicar força anècdotes però disculpeu que em decanti per reflexionar sobre un tòpic que en el fons és paradoxal: els anglesos beuen com cosacs. Beuen més, mengen pitjor i moren abans que nosaltres. Entre el naixement i la mort suporten més pluja i menys hores de Sol. Fins aquí l’exposició d’obvietats i fets irrefutables.

Apel·lant a la mediocritat intel·lectual en la qual també sento que navego, en lloc de finalitzar l’article sobre l’exposició del Viennese Movement (1950-1960) que em va deixar bocabadada a la Tate Modern, he volgut entretenir-me en nimietats curioses. Tornant a la dita beure més que un cosac, val a dir que l'Enciclopèdia Catalana recull que el terme cosac prové de l'ucraïnès kozak, que a la seva vegada procedeix del kirguís que és un dialecte turc en el qual la paraula kazak significa home lliure, cavaller. Antigament només podien gaudir del bon beure els homes lliures, amb poder i estatus. Els miserables, serfs, esclaus i peons -el nom canvia al llarg de la història però al·ludeix als mateixos pobres desgraciats de sempre- només podien acontentar-se en dies comptats amb racions molt mesurades del pitjor alcohol de patata, civada o del vegetal a l'abast que fermentés amb èxit en el seu petit país.

Per tant, la troballa del dia és que beure com un cosac és una comparació superlativa que no té en origen un sentit negatiu sinó positiu cap els cosacs. Això els allibera de l'associació directa amb l'alcoholisme amb la qual els havia menystingut. Presento les meves disculpes i prego pel descans de les seves ànimes. Ara només em resta afegir que ha plogut molt des que els kazak eren homes lliures i des que els anglesos ho han deixat de ser a causa de l’alcohol.