25 d’agost 2009

Parets mitgeres

Matisant l'afirmació que vaig fer amb el Bloody Mary a la mà, he de dir que a Berlín sí que hi ha alguna paret mitgera. Aquests espais, però, s'aprofiten per a convidar a artistes del Graffiti a expressar-se. Mentrestant, aquí es presentava la setmana passada l'artefacte tecnològic que possibilitarà imputar la totalitat dels Graffitis als seus autors. "Això és molt important perquè ens permetrà passar de falta lleu a delicte", deia el responsable. Vaja, sembla que l'esperit de Torquemada se'ns ha tornat a manifestar al Saló de Cent!
En Quim pot estar tranquil, però. Perquè el lloc del món amb més parets mitgeres no és Barcelona, sinó Arenys de Munt. Si a això hi afegim una curiosa afició a les persianes blaves, les voreres de més de 50cm, les façanes de marbre i les catalpes i les moreres com a arbrat viari, el resultat no té desperdici.
En un altre ordre (o desordre) de coses, vaig escoltar sorprès l'altre dia una notícia sobre del desmantellament d'una xarxa de matrimonis il·legals a canvi de diners per part -principalment- de paquistanesos. El periodista, com no podia ser de cap altra manera, es va limitar a repetir el teletip propagandístic com ho farien les cacatues del Loro-Park. Jo, que sóc dolent de mena, em vaig imaginar de seguida els intrèpids funcionaris judicials i policials amagats entre els rosers del Parc Cervantes intentant desemmascarar els matrimonis que no s'estimen desobeint greument el Codi Civil.
Ara em ve al cap una manifestació en contra de la Llei d'Estrangeria a la que vaig assistir amb els meus pares deu fer cosa de 20 anys on es cridava: La llei d'estrangeria, a la Reina Sofia! Estic convençut que si darrera de l'immigrant més tirat hi hagués un advocat com Atticus Finch, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no la tindríem abans del 2099. I encara hem de sentir algun beneit de tant en tant afirmar que tots som iguals davant la llei. Algú s'imagina el sofre que emanaria del carrer Gènova si al jutge li hagués donat per investigar la naturalesa romàntica del matrimoni de Paco Camps enlloc de la seva afició als trajos cars?

3 comentaris:

no hay dos sin tres ha dit...

Sobre la naturalesa romàntica del matrimoni del mequetrefe Camps no ha trascendit res, però qui sí ha posat les cartes amoroses sobre la taula ha estat Rajoy quan en un míting va proclamar davant 5.000 peperos que ell sempre estaria darrera o davant de Camps. "Siempre estaré detrás o delante de ti, dónde tú quieras", li va dir amb els ulls entelats d'amor i de passió a un Camps amb somriure nerviós i incòmode. "Recuerda que prefiero que me hagan un traje, Mariano", pensava Camps.

Clidice ha dit...

evidentment, encara que sigui un tòpic, no és el mateix un negre que recull fruita a Lleida que un Ronaldinho per exemple. Tot s'arregla amb calers no? Referent a l'última part: hihihihi :P

Quim Tubert ha dit...

les persianes blaves?? les façanes de marbre?? aquestes dues no les sabia.