10 d’abril 2010

Avui 10 d'Abril...

A Islàndia, sota la glacera Eyjafjallajokull el volcà ha escopit un xic més de lava. El senyor Ólafur s'ha posat un tros de bacallà a la boca i ha maleït els seus avantpassats per haver decidit instal·lar-se sobre la dorsal atlàntica.

A un prat de Montagut un toro ha permès que la vaca sorda descobrís per fi el sexe anal, i el pastor que crida: ep, mestre que t'equivoques de forat i el toro, impassible, ha mogut un xic la cua i una poncella s'ha obert sota les seves potes.

Al Baró de Montbui li ha picat una vespa mentre passejava respirant l'aire net i l'olor de bosc mullat, i, emprenyat, ha intentat matar-la a cops de bastó però tan sols ha aconseguit perdre el monocle i fer-se una contractura a l'espatlla.

Amós, un nen jueu de 12 anys, ha fet un petó a la galta de la Salma, una nena palestina de 14 que l'ha correspost estirant-li amorosament un dels seus rinxols. Mentrestant, al mur de les lamentacions, el pare d'Amós s'ha tornat a lamentar i a la mesquita d' Al Aqsa el pare de la Salma s'ha estripat els pantalons quan s'ha ajupit per resar.

He viiiisto uuuun plagtillo volaaadoor.... andele! Ha cridat el senyor Crisanto quan ha entrat a la seva cabanya de la Sierra Madre. Bonifacia, esposa pacient, d'una revolada li ha pres l'ampolla de tequila i l'ha trencat sobre el seu cap (no sense abans fer-ne una bona glopada), chinga tu madre borracho de mierda.

Dins un plat volador un habitant del planeta Oph162 A explica als seus superiors que ha decidit desistir d'abduir el mexicà que estava pescant (després ha vist que en realitat feia un riu) perquè es trobava en un estat etílic lamentable i no servia pels experiments programats.

A Barcelona, una llevadora de l'hospital de Sant Pau ha dit: apa, aquí la tens. I el tòtil, en comptes de fer el discurs de benvinguda que durant tants dies s'havia preparat, s'ha quedat petrificat i tan sols ha pogut balbucejar una cosa tan ridícula com: hola senyoreta, em dic Quim i sóc el teu pare. I ella li ha respost amb un badall interminable.

... i la Terra ha continuat movent-se obstinadament al voltant del Sol a una velocitat de 29,5 Km per segon. La mateixa velocitat des de fa 4500 MA...

13 comentaris:

Clidice ha dit...

l'enhorabona? :) què bé! :)

Brian ha dit...

Enhorabona!
Quin altre cosa es pot dir, en aquestes circumstancies? :)

U.Q.V. ha dit...

Preciós text amb final espectacular.
Enhorabona, amic Quim.

(me'n recordaré, jo també sóc del 10, però del mes d'abans)
Una abraçada, i una picada d'ullet.

lola ha dit...

Doncs això mateix: Enhorabona!!!!
Molt bonic, el post de benvinguda.

Jordi Marron ha dit...

I a més és molt mona.. visca la primavera i visca la Martina!

..i visca el Barça!

Allau ha dit...

No tinc ni punyetera idea, però si cal donar l'enhorabona, jo vull ser el primer. Petons per a tots, preferiblement.

Evocacions ha dit...

L'enhorabona, Quim! Un text sorpenent i maco

Criteri ha dit...

L'enhorabona. Espero que trobis temps pel blog, doncs t'asseguro que la vida fa un tomb.

Per cert, i molts que ens pensàvem que vosaltresèreu..això..doncs..p..!

Jordi Marron ha dit...

Ja, ja, ja, Criteri! Aquesta sí que és bona, la Marta i en Bernat encara riuen!!!

Anònim ha dit...

Potser no era un badall...Podria ser que es quedés "bocabadada" al veure un pare tan guapo

Anna ha dit...

Felicitats germanet! És la nena més maca del món. Paraula de tieta!

LEBLANSKY ha dit...

:)

Anònim ha dit...

La Martina és la més guapa del món i el Bernat el més guapo.

Igualets als pares... però PER FAVOR, que heredin el caràcter de les mares!!!!