18 de desembre 2010

Wikileaks

Milers de hackers han declarat la guerra als enemics de Wikileaks. Julian Assange assegurava ahir que els atacs a la seva web venen principalment dels Bancs. Suïssos, va afegir. A banda de la xocolata, han aportat alguna cosa digna al món, aquesta colla de tirolesos sense escrúpols?

No estic d’acord amb aquells que resten transcendència al fenomen que ha capgirat com un mitjó la diplomàcia i l’espionatge planetari. I de forma especial, amb aquells altres que jutgen la personalitat del fundador de Wikileaks com si cada vegada que llegim una notícia haguéssim de psicoanalitzar el director del diari que la publica. Què potser n’hi ha algun al món que no sigui un megalòman mastodòntic? Jo no en conec cap, del Full Parroquial al Financial Times. Eufemismes a banda, en aquest cas només hi ha els escèptics de torn, els envejosos del gremi periodístic de sempre i aquells que tenen -o els agradaria tenir- alguna cosa a perdre, una minoria molt poderosa, però no prou. No és el mateix conèixer des d’un punt de vista conceptual la naturalesa immoral dels Serveis Secrets que una veueta distorsionada li recordi cada matí al director de la CIA en obrir el portàtil: hola, sóc un hacker, un freaky avorrit que no té res més a fer que espiar-te mentre escolta Lady Gaga...

La consciència política col·lectiva, com un Hall 2001 invisible i venjatiu, ha envaït el ciberespai per quedar-s’hi. No hi ha fronteres ni dret d’admissió. Tothom és benvingut i el més associal pot ser la reina del ball. La policia cibernètica no és capaç d’aturar la multitud exaltada. Des de la presa de la Bastilla que la Humanitat no vivia una riuada llibertària com aquesta. No són focs d'artifici, això no ha fet més que començar. Hi haurà un abans i un després de Wikileaks, no ho dubteu. I a més, Sarah Palin demana poc menys que la Pena Capital per Assange. Si la vida fos un musical, en el meu apocalipsi particular, l’ex-governadora d’Alaska acabaria com Maria Antonieta a la guillotina cantant Material Girl.

7 comentaris:

Brian ha dit...

"El rellotge de cucut". Orson Welles dixit.

Jordi Marron ha dit...

Molt bo, Brian, no recordava el diàleg, però gràcies a google l'he rellegit: http://javiernaya.blogspot.com/2009/01/el-reloj-de-cuco.html

Welles, insuperable.. no es pot dir millor..

Criteri ha dit...

"no empecemos ya a...las..." hehe
Em sembla que comparar això amb una revolta popular de caire llibertari o esquerranós és agossarat. Pels chinos i altres rojeres també hi ha ració.

(borra l'altre coment, Jordi, sisplau)

Jordi Marron ha dit...

Que els xinos no són els meus, Criteri.. que sóc progre si tu vols, però que no sóc Stalin.. Llibertari de llibertat, informativa, en aquest cas, de fer trontollar el poder des de la rereguarda, ni més ni menys..

Criteri ha dit...

OK. I suposo que estàs al cas: jo també disfruto com un camell amb Wik. i per partida doble, hi ha ració a les dues bandes:)) -cap és la meva-

LEBLANSKY ha dit...

Estic en contra de la pena de mort, però la idea de veure el cap de la Pallin separat del seu cos i cantant, és un clar exponent que, després de Reanimator, veig que encara queda tot un món per descobrir!
I conyes a part, a mi em sembla molt ben utilitzat l'adjectiu "llibertari", és el que millor li escau a aquesta mena de revolta.

Jordi Marron ha dit...

Gràcies pel recolzament, Leblansky.. això de la guillotina és gairebé una fantasia.. i això de llibertari, té un punt de no saber cap a on va que m'atrau, que no està dirigit i que és imparable, no?