06 de desembre 2011

Lev Nikolàievitx Tolstoi

Arrel de la visió de l'excel.lent pel.lícula de Michael Hoffman sobre el darrer any de vida de Tolstoi, La última estación, porto un parell de dies llegint retalls de la vida de l'autor de Guerra i Pau. M'ha sorprès que fos coetani de Henry James i Joseph Conrad, com si els escriptors russos habitessin un univers tancat; i que els historiadors coincideixin en el fet que la seva correspondència amb Mahatma Gandhi va tornar a aquest pacifista, i no al revés; i, al seu temps, m'ha sorprès també que la lectura de Schopenhauer hagués fet germinar en l'apassionada ànima russa de Tolstoi el següent sil.logisme: si sóc cristià, paro l'altra galta, si ho faig, sóc pacifista, i si sóc pacifista, sóc anarquista (això darrer en oposició a la força que emprava l'exèrcit rus). Tolstoi va deixar de caçar i es va tornar vegetarià el darrer any de la seva vida, i va abandonar la riquesa, com Sant Francesc, canviant el seu testament i deixant el llegat de la seva obra al poble rus. Va abandonar la casa on havia nascut i viscut tota la vida, Yasnaya Polyana, 10 dies abans de morir. Volia convertir-se en un asceta errant, com en una Odissea inversa. Però no va arribar gaire lluny. El destí tràgic del seu estimat poble el va trobar a la solitària estació de tren d'Astapovo, on van acabar vetllant el seu cadàver a la casa del Cap d'Estació, a la mateixa andana. Tampoc no va ser un final solitari, com li hagués agradat. Tolstoi era una celebritat i la notícia de la seva greu malaltia (una pneumonia contreta en la seva fugida) va escampar-se com la pòlvora i ben aviat una multitud de periodistes i personalitats diverses es van congregar a l'estació d'Astapovo esperant el fatal desenllaç.
Però d'entre totes les anècdotes en vull destacar una que m'ha fet somriure per la seva inesperada connexió amb aquest blog i els seus contribuïdors. Resulta que Tolstoi i Dostoievski, tot i ser coetanis i admirar-se mútuament, no es van conèixer mai. Dostoievski va estar a punt d'anar-lo a veure el darrer any de la seva vida a Yasnaya Polyana, però Turguènev, amic comú, el va dissuadir dient-li que l'escriptor s'havia tornat boig. El que cap dels dos no sabia és que havien coincidit una sola vegada, en una conferència a Moscou, ni més ni menys que sobre la naturalesa humana de Jesucrist. I el que Dostoievski tampoc no va saber mai és que en la seva precipitada fugida nocturna, Tolstoi no es va oblidar d'incloure entre el seu equipatge d'objectes "absolutament imprescindibles" un exemplar de Els germans Karamàzov. Els que pastoreu sovint per aquest blog sabeu perfectament que aquest llibre ens acompanyarà també a nosaltres a la nostra darrera estació. De moment, l'alè d'Aliosha Karamàzov és una de les poques coses que han escapat a la sordesa de la vaca. Algun dia, aquest alè esdevindrà només una llunyana cacofonia i la vaca, llavors, enlloc de sorda serà una vaca boja, com les vaques britàniques amb prions replicants al cervell. Arribats a aquest punt, els contribuïdors, no tindrem res a opinar sobre la moralitat col.lectiva. Però fins que això no passi, amics, continuarem cagant-nos en tot quan ho creguem convenient, com ho faria un rus ebri de vodka capaç de resistir l'envestida d'un exèrcit de cosacs i després caure de genolls i sanglotar per un amor no correspost poc abans de jugar-se la fortuna familiar a les cartes.

18 comentaris:

Maspons ha dit...

Zweig va fer un interessant relat sobre la seva fugida i refugi a l'estació, etc.
M'has recordat el rus com a lectura pendent, gràcies.

SU ha dit...

Jordi, ja saps que jo llegeixo poc i malament, però llegint aquest teu magnífic apunt em permeto recomanar-te la lectura dels contes de Dovlatov.

Abraçada i felicitats per les teves noves prestacions "tietils",

SU

Jordi Marron ha dit...

Criteri, com va la vida? Gràcies per la recomanació, no l'he llegit.. l'altre dia em venia al cap la història d'un tren que retornava amb un cadàver cèlebre i algú altre, però no he estat capaç de recordar l'anècdota i per aquestes coses Google encara no serveix de gaire.. a veure si algú em pot ajudar..

Carles Valls, moltes gràcies per l'oferiment, ho rumiarem com a bons rumiants que som..

Su, que llegeixes poc i malament??? Doncs llavors jo dec llegir gens i fatal.. En fi, em quedo amb la recomanació, els contes no són el meu gènere preferit, a mi m'agrada atipar-me.. però si es tracta d'un rus, faré una excepció..

moltes gràcies a tots!

Brian ha dit...

Per ser rumiants teniu un sentit tràgic de la vida molt desenvolupat :)
Malauradament encara no he trobat el moment de repescar l'Aliosha. Em sembla que el vaig deixar embadalit escoltant com el seu germà Ivan li explicava la història del "Gran Inquisidor".

Maspons ha dit...

Jordi, recordo una peli de lladres i serenos d'en Sean Connery que tracta d'això que dius.

Jordi Marron ha dit...

Brian, nunca es tarde, que diuen.. ja ho saps.. sobre el sentit tràgic de la vida no sé que dir-te.. jo sóc l'optimista, demana-ho a en Quim..

Criteri.. la peli és el ran robo del tren? I l'anècdota quina és? L'altre dia a les 2 de la matinada encara hi donava voltes i no podia dormir.. necessito ajudaaa!!!

Anònim ha dit...

Criteri és Pafiam

Jordi Marron ha dit...

I l'anònim qui és?

Quim ha dit...

El llibre de Zweig és titula "moments estel·lars de la humanitat" i el capítol a què fa referència en Criteri està estructurat com una obra de teatre. Ara que Europa està més perduda que mai, sense saber exactament cap a on vol anar, la figura de Tolstoi - i la seva fugida cap a Déu- em sembla de gran vigència. Tornar a mirar a Déu, ja ho vaig escriure en un post recent.
A mi la vida no em sembla tràgica. De moment. No descarto canviar d'opinió quan la meva àvia ja no hi sigui i no em pugui fer els seus macarrons.

Indíbil ha dit...

L'anònim és l'Anakin que en el seu moment era també Unalunarara.

Anònim ha dit...

De Tolstoi vaig llegir "Guerra i pau" durant el darrer any i mig, després d'ahver-m'hi encallat un parell de cops. Potser jo cercava més acció, però el cert és que els fragments o disgressions on exposava part del seu pensament s'em van fer pesats. Un company m'ha parlat també de Dostoievski en els mateixos termes. Potser perquè eren de la tendència eslavòfila de la literatura russa. En canvi Turgueniev el vaig trobar molt lleuger, més d'acord al cànon occidental.

Maspons ha dit...

Quim, a Déu no s'hi fuig, sinó que s'hi acut,joiós i confiat.
Sí, Jordi, la peli és la del robatori del tren, i és possible que això del personatge ho hagis somiat o confós amb la peli.
Dels Momentos estelares.. de Zweig, recomano el relat de la facècia de fer passar el cable submari telefònic entre Europa i Amèrica, per sota l'Atlàntic,
Ha marcat el Madrid al primer minut i he agafat una estona l'ordinador:)

Jordi Marron ha dit...

Quan marqui el Madrid, Criteri, ara ja saps què has de fer..

Home tranquil, benvingut.. no defalleixis amb els russos, arribarà un dia en què els trobaràs imprescindibles, és qüestió de temps. Respecte Turgèniev, és més lleuger, però no està tan clar que no fos eslavòfil, és un escriptor de tendència frontissa..

Clidice ha dit...

Curiosa la coincidència temporal amb James i Conrad, tens raó, mai no hi pensem. Quan es tracta de russos, però, servidora s'etxura, es posa la manteta de quadres al damunt dels genolls i amaga el rellotge de sorra. Ai, els dies que el temps donava per tant de tall!

Lluís Bosch ha dit...

El procés de conversió de Tolstoi que descrius era força comú en aquells anys de l'inici de l'anarquisme i el socialisme utòpic. Molta gent (de tota mena) van evolucionar vers el vegetarianisme, l'anarquisme i el cristianisme dels pobres. Sembla que en aquest sector del pensament també s'hi trobaven els esperantistes i fins i tot els espiritistes. La llista de noms "coneguts" que van seguir aquest camí és sorprenent. El cas de Tolstoi no el sabia, però tampoc no em sorprèn en aquest context.

Jordi Marron ha dit...

Clidice, salutacions cordials.. espero que tinguis moltes estones lliures per fer servir la manteta.. jo vaig escàs de temps.. sort que molts russos els tinc llegits i tiro del record..

Lluís, tens raó.. quina sort els coetanis de Tolstoi d'haver viscut una època tan efervescent amb Tolstoi de guia.. nosaltres no tenim tanta sort, a banda del Barça, la resta del present fa més aviat pena.. els llibres més venuts són sempre els del terrat o polònia o el doctor corbella que després d'aconsellar durant dècades les tietes convergents sobre la vida en parella, va i s'enrotlla amb la joveneta mediàtica amb qui comparteix plató..

Evocacions ha dit...

Bona Nadal Quim i Bon Nadal Jordi

Jordi Marron ha dit...

Bona Nadal, Evo.. i bones festes i bon 2012 a la resta..