06 de desembre 2008

+ Mozart

Anava a fer un escuet comentari a l'escrit d'en Quim, però les al.lusions a Mozart m'han posat de tan bon humor que em sembla que he perdut un cop més la capacitat de síntesi. Ja vaig escriure un dia que La Flauta Màgica em semblaven els 120 minuts més perfectes de la història de la música. Potser podria afegir que també són els més alegres; deu ser per això que Mozart és tan proper als nens, i fins i tot a les vaques. Vaig sentir de petit que donaven més llet si sentien música de Mozart i m'ho vaig creure sense demanar més dades. Em sembla perfectament coherent. Jo si fos una vaca, així ho faria. M'alegra comprovar que les vaques sordes també responen a aquest estímul. Mozart és un estímul primari, molt poc intel.lectual, com els Beatles o Madonna en un àmbit molt diferent i salvant oceàniques distàncies. Jo porto al cotxe La Flauta Màgica i l'escolto molt sovint, potser un parell de cops al mes i el cert és que quan ho faig em transporto a una espècie d'univers oníric on l'alegria és l'única reina de la nit. Suposo que a conseqüència de la nostra cultura judeocristiana, sempre ens han reclamat empreses més grans que les terrenals. La felicitat ha estat sempre més important que l'alegria pel seu caràcter serè i absolut. Ens hem emmirallat des de l'origen dels temps en ideals tan difícils d'abastar com un infinit matemàtic, i entre filosofies i místiques incertes ens hem definitivament distret. Un cop més. Mozart és una de les coses d'aquest món -per fortuna n'hi ha moltes altres- que ens recorda que no cal que això sigui sempre necessàriament així. Té raó en Quim quan diu que Bach és reflexiu, religiós i nostàlgic. A mi amb Wagner em passa com a Woddy Allen, em fa venir ganes d'envair Polònia. Els meus preferits es completen amb Bethoven. Si Mozart és la infantesa primaveral i Bach la vellesa tardorenca, Bethoven em posa en un estat adrenalític d'absoluta èpica, podria dir que em fa sentir visceralment viu. Alegria, nostàlgia i èpica. That's all!


5 comentaris:

Noctas ha dit...

la música., la música., que collons fariem sense la música...saludus crack

Anònim ha dit...

Ei, sóc l'Enric Vila. Disculpi la resposta del meu bloc si ha estat fogosa. No m'he pres el comentari com una crítica, només faltaria. Estava llegint un article (sobre Pla, justament) que m'ha posat a cent i he respòs sense pensar. En fi, gràcies per les seves observacions. No es preocupi per copiar Pla. L'important és el que es diu, el fons sempre acaba donant la forma.

Jordi Marron ha dit...

no sabia que a internet es podien produir "cruzes" com al telèfon.. Pla? Respostes al bloc d'Enric Vila? O he estat uns dies en coma o se m'escapa quelcom.. En tot cas, salutacions als visitants encara que estiguin de pas o confosos..

Quim Tubert ha dit...

Jordi, la resposta anava per mi. És el que passa quan la vaca dóna de mamar a més d'un contribuïdor.

Anònim ha dit...

companys, el blog s'anima !! Visca Mozart, visca Pla i visca l'empordà !!