10 de gener 2009

Bordells

Al meu barri hi ha una quantitat ingent de bordells. Aquesta és una afirmació fàcilment comprovable si hom decideix -fet poc probable- venir a fer un tomb per aquests rodals. Desconec quin és el motiu d’aquesta profusió, d’aquesta alegria empresarial. Si hi són, és perquè el negoci deu ser rentable; això és una obvietat inqüestionable. Ara bé: que el guinardorenc sigui un animal amb una major necessitat d’intercanvi em sembla poc plausible, més aviat m’inclino a pensar que el Guinardó és un barri d’una naturalesa idònia per portar-hi a passejar el gos els diumenges a la tarda, després del cafè i del puro.
Per a un badoc i curiós com jo, aquests locals d’opacitat externa manifesta són un autèntica incitació, una impel·lència –en el cas que el verb impel·lir es pugui substantivar- , però mentiria si us digués que he arribat a sucumbir als seus misteris. La porta ha estat sempre un escull més que suficient per no travessar el límit de la propietat. Les portes... i quines portes! Una fusta treballada, de qualitat palpable només amb la mirada. En una porta d’un d’aquests santuaris l’amo ha penjat –o ha fet penjar- un cartell amb el següent missatge: “prohibido vender música, ni películas, ni ropa, ni nada de nada dentro de este local “. Ah, quina alegria constatar que –malgrat la crisi- la classe empresarial del nostre país conserva un sentit de l’ humor tan sublim.

2 comentaris:

Jordi Marron ha dit...

entra-hi, home, no te no te n'estiguis, que reprimir-se passats els 30 és contraproduent! En cas que t'enganxin, ja inventarem una coartada entre tots els que sabem que ets més inofensiu que el osito Misha!!!!!!!!!!

santa espina ha dit...

Anima't!!! he vist que al Kioto fan rebaixes fins a un 70% i al Rombo fan liquidació total per jubilació!!!