Obama: “Promoure la ciència no és solament proveir de recursos. Es tracta també de protegir investigacions lliures i obertes. Es tracta de deixar als científics fer la seva feina, lliures de manipulació o coerció, i escoltar què han de dir-nos fins i tot quan és incòmode, especialment si és incòmode. Es tracta d’assegurar que les dades científiques mai es distorsionin o s’ocultin per servir una agenda política, i que s’adoptin les dades científiques basades en fets, no en ideologies”.
Amb discursos com aquest, fet en motiu de l’aixecament del veto imposat per Bush a l’experimentació amb cèl·lules mare, Obama va camí de convertir-se en el millor president de la història del EUA (en sé d’un que estarà molt content de llegir això). Els pares de la il·lustració, des del no-cel, deuen haver fet un somriure discret en escoltar les paraules del cap de govern del país més important del món. I és que Obama sembla que hagi decidit posar fi, amb la màxima promptitud possible, a l’època d’obscurantisme de l’etapa Bush. I això, ho hem de reconèixer, té un mèrit enorme si considerem que estem parlant d’un país on el creacionisme s’ensenya en algunes universitats i on la majoria de la població –inclòs el mateix Obama- es confessa com a creient. Obama deixa clara la separació entre la funcionalitat de la política - que és proporcionar el màxim benestar pels ciutadans- del que és la recerca de la veritat - que pertany exclusivament a la ciència -. Una cosa és oferir els mitjans perquè s’avanci lliurament en la recerca de la veritat i facilitar-ne el coneixement, i una altra ben diferent és decidir què és i què no és veritat. Un bon govern és aquell que es fa impermeable a la voluntat de l’església de fer passar el mite per veritat i d’interferir en les relacions del govern amb la ciència - com ha passat últimament a Itàlia amb el cas d’Eloana- D’aquesta manera s’evita que un govern moralitzat per l’església acabi posant la moral per sobre de la veritat, modifiqui arbitràriament els fets, i provoqui un moralisme del tot pervers. Posats a demanar, estaria bé que aquesta separació arribés també a l’àmbit educatiu amb l’objectiu de formar ciutadans lliures, autònoms, això és: ciutadans capaços de diferenciar la veritat, els fets i la ciència, de les creences, els valors, les opinions i les ideologies. Bohigas, insigne il·lustrat barceloní, demanava l’enderroc de les escoles religioses de Barcelona; no demanava res més que el dret de tot infant d’esdevenir un home lliure. Com Obama.
Amb discursos com aquest, fet en motiu de l’aixecament del veto imposat per Bush a l’experimentació amb cèl·lules mare, Obama va camí de convertir-se en el millor president de la història del EUA (en sé d’un que estarà molt content de llegir això). Els pares de la il·lustració, des del no-cel, deuen haver fet un somriure discret en escoltar les paraules del cap de govern del país més important del món. I és que Obama sembla que hagi decidit posar fi, amb la màxima promptitud possible, a l’època d’obscurantisme de l’etapa Bush. I això, ho hem de reconèixer, té un mèrit enorme si considerem que estem parlant d’un país on el creacionisme s’ensenya en algunes universitats i on la majoria de la població –inclòs el mateix Obama- es confessa com a creient. Obama deixa clara la separació entre la funcionalitat de la política - que és proporcionar el màxim benestar pels ciutadans- del que és la recerca de la veritat - que pertany exclusivament a la ciència -. Una cosa és oferir els mitjans perquè s’avanci lliurament en la recerca de la veritat i facilitar-ne el coneixement, i una altra ben diferent és decidir què és i què no és veritat. Un bon govern és aquell que es fa impermeable a la voluntat de l’església de fer passar el mite per veritat i d’interferir en les relacions del govern amb la ciència - com ha passat últimament a Itàlia amb el cas d’Eloana- D’aquesta manera s’evita que un govern moralitzat per l’església acabi posant la moral per sobre de la veritat, modifiqui arbitràriament els fets, i provoqui un moralisme del tot pervers. Posats a demanar, estaria bé que aquesta separació arribés també a l’àmbit educatiu amb l’objectiu de formar ciutadans lliures, autònoms, això és: ciutadans capaços de diferenciar la veritat, els fets i la ciència, de les creences, els valors, les opinions i les ideologies. Bohigas, insigne il·lustrat barceloní, demanava l’enderroc de les escoles religioses de Barcelona; no demanava res més que el dret de tot infant d’esdevenir un home lliure. Com Obama.
1 comentari:
Molt bé, Quim, mai no és tard. Tot moviment necessita els seus pioners i ser lent de reflexos no és essencialment dolent.. benvingut a l'Obamania, som tants i estem tan feliços i contents..!
Publica un comentari a l'entrada