Sempre m'arriben aquestes notícies per sms i avui no ha estat una excepció. Dol oficial, ha mort el gran Rubianes, deia l'escuet missatge. Quan he arribat a casa al vespre he mirat aquest video i he tornat a riure oblidant per un moment la desagradable sensació que la notícia m'havia deixat. Tots som prescindibles, però hi ha gent que ens alegra l'existència i no n'abunden, precisament. I si de passada carrega contra bisbes i caspa recalcitrant variada el resultat és que probablement encara el trobarem més a faltar. La irreverència queda avui una mica més òrfena.
Espero de tot cor que Rubianes vagi de dret a l'infern i tingui una rebuda digna del millor ambaixador. Ja veig els balls i sento les guitarres dels chipirons i els calamars rumberos, les coreografies alegres de les ballarines del Tropicana caigudes en desgràcia i la temperatura caribenya de la festa escalfant l'ambient com una olla de vici i de fornici. Escolto els emocionats parlaments amb la tieta soltera que va morir amb 90 anys i verge i que se'n volia anar a l'infern per follar-se a Satanàs, finalment satisfeta al capdavant de les autoritats donant-li la benvinguda del bracet del maligne. I després una conga d'una multitud exaltada de banquers i arquebisbes i polítics desinhibits vestits de lagarterana amb farbalans i plomes de cabaret. I, finalment i amb els nomenaments pòstums, els aplaudiments desbocats i l'escalfor d'una platea àvida de mala llet i amb ganes de sang.
Fill pròdig de les paraules gruixudes, assot de frares i fatxes rabiosos, mestre surrealista de la incorrecció política, Rei de Reis de la irreverència intel.ligent, malsonant, malparlat, groller, barroer... Rubianes, solamente!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada