Berlin, Barcelona

Després de 15 dies recorrent les florides terrasses i jardins de Prenzlauerberg (el barri amb més natalitat d'Europa, Dios los cria..) he tornat a la realitat encorsetada de la modernitat barcelonina, fet gairebé més desconcertant que tornar a la feina. La llibertat urbana que respira Berlin és un fet que no se li escapa ni al visitant més despistat. És una ciutat feta pels seus ciutadans (sense excepció d'skaters, okupes, putes i indigents), sense el patronatge paternalista d'unes administracions intervencionistes fins a l'empalagositat més enganxosa.

Això ve al cas perquè una de les primeres notícies que he tingut el plaer d'escoltar per la ràdio és que l'Ajuntament de Barcelona començarà a multar tots aquells comerços que ocupin la vorera amb testos amb flors, faristols amb cartes i menús i altres monstruosos objectes de l'arsenal antiurbà (de les pijes ocioses afeccionades a ocupar dobles i terceres files amb 4x4 enormes per portar el nen a l'escola a 20m de casa amb posterior esmorzaret amb les amigues no n'he sentit res). Vaig sentir l'alcalde en funcions Ricard Gomà explicar que la pedagogia està molt bé, però que era el moment d'aplicar la normativa (i crec haver-lo votat, mare meva..). Som moderns, homologats i normatius. Als emocionats per fets diversos els enviem al Fòrum, que és una espècie de camp d'extermini metafòric, als que van atropellant velles afeccionades a l'art contemporani amb els seus monopatins també, als que lliguem la bici a una paperera se'ns l'emporta la grua municipal com si d'una peli de Jacques Tati es tractés; això sí, a l'hora de l'autobombo fem servir la imatge dels culés, dels skaters i del que faci falta.

A Berlin la gent passeja pel carrer amb una cervesa a la mà, va en bici a tot arreu, la lliguen on volen, ocupen els parcs, les gespes, les voreres són plenes de testos amb plantes i cartes de menús, pinten les façanes de les terrasses, cada comerç, fins i tot un petit súper o una perruqueria, té taules i cadires fora per a prendre el sol, els okupes tenen un edifici sencer amb tot l'espai que l'envolta al bell mig de la ciutat on fan -literalment- el que els ve de gust, les botigues treuen les seves andròmines al carrer i munten la paradeta a la vorera, en fi.. No sé qui governa Berlin -crec que un advocat socialdemòcrata i homosexual-, però no crec que això tingui molt a veure. Crec que la raó és més profunda i té a veure amb un provincialisme cada dia més palès i la falta de cultura democràtica d'una èlit massa acostumada a pensar pels altres pensant-se que ens fan el gran favor. Si no fos pels 20º sota zero a l'hivern, de la modernitat, aquí no en quedaria ni el gat de Botero.