30 de novembre 2009

Els pobres jutges

Molt emprenyats a Madrid amb l'editorial conjunta d'alguns diaris catalans i amb la resposta de “hi haurà conseqüències” de Montilla a la pregunta de què passaria si la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut fos negativa. El seu enuig prové del que ells consideren un intent per part dels partidaris de l'Estatut d'intentar condicionar la decisió dels jutges. Si hi ha preocupació vol dir que creuen que efectivament els crits d'una part de la societat catalana poden arribar a condicionar aquesta decisió. Em sorprèn i m'espanta que algú dubti de la imparcialitat dels jutges. La mateixa sorpresa que em provoca aquest interès en saber quants d'aquests jutges són progressistes i quants conservadors. Si el jutge és competent en la seva feina quina importància té la seva ideologia o el rebombori que es faci a Catalunya? Si hi ha preocupació només pot significar dues coses: o que es dubta de la professionalitat dels jutges o que es considera que aquesta decisió no és (totalment) judicial sinó (també) política, o totes dues coses a la vegada. Probablement són aquests mateixos dubtes -gravíssims perquè afecten als ciments de l'estat de dret- el que fa que els polítics catalans aixequin la veu i els periodistes d'aquí s'apuntin al bram. Però el més important no és tant que els periodistes espanyolistes i els polítics del Pp estiguin enfadats sinó que ho proclamin als quatre vents. I dic que és el més important perquè si realment consideren que és possible condicionar els pobres jutges, no podrien ser aleshores aquestes manifestacions no tant el denunciar un intent de pressió sinó, precisament, pressionar-los però en el sentit contrari?

5 comentaris:

jordi ha dit...

Això és com allò dels cardenals i el papa, però sense esperit sant! Si els jutges són imparcials perquè el TC és escollit per polítics? Perquè sabem del peu que coixegen abans que obrin la boca? Perquè els reboquen i els critiquen en públic? Perquè en bloquegen una renovació a què obliga la llei? Perquè ens hem d'empassar doblegada una constitució que no hem votat i que d'aquí unes dècades no haurà votat ningú? Perquè ens fan refrendar una cosa que després tirarà enrera un senyor (i dic un senyor perquè ja sabem qui serà i aquesta serà la veritable i única manca de constitucionalitat d'un text que per altra banda i a aquestes alçades de Porky IV me la sua de la primera línia a l´última?) Perquè govern i oposició es poden posar d'acord en canviar la constitució per a què d'aquí molts i molts anys poguem ser súbdits d'una nena que encara no parla i en aquest punt no passa res, ningú s'escandalitza, no hi haurà referèndum, etc.. En fi, él que és trist és arribar als 35 per descobrir que tot plegat és com El Show de Truman, però sense puta gràcia! Polítics, peridostes, jutges i cardenals.. a la mierda, que diria Fernán Gómez!

Anònim ha dit...

Amén!

ana ha dit...

Només em queda dir "bon cop de fals". Estic farta de l'Espanya rància i centredretana, de tot plegat. Vull que ens deixem viure tranquils amb els nostres escàndols, fraus, titelles, contradiccions i problemes locals. A Catalunya tenim especímens repulsius de l'Ebre fins als Pirineus, en tenim molts i de tots colors, però és igual, ja els intentarem anar escapçant un a un. Ja no soporto més a l'Espanya que ens manega, que ens menteix, que ens insulta. Ja n'hi ha prou!!! Si continuem així m'exiliaré a Rue Saintogne. Allà plou i no surt gaire el Sol però almenys als mitjans de comunicació no enalteixen cardenals ni bisbes amb les mans i el cul brut que continuen prohibint el preservatiu i l'abort, ni Belen(s) Estaban (s), ni gent amb bigotis hitlerians, ni jutges feixistes... Estic farta d'aquest país. Crec que imitaré als meus avis que van fugir de la seves terres ermes i continuaré el trajecte cap al nord, lluny, lluny...

Apañó ha dit...

Jajajajaja ¡Arriba España!

Suscribo las sabias palabras del último filósofo de las Españas:

"a la mierda, que diria Fernán Gómez!"

jordi ha dit...

I este quien es??