11 de desembre 2009

L'última utopia

El liberalisme és l'última de les grans utopies. Mort el comunisme, el liberalisme queda com a únic mitjà per aconseguir el que Marx anomenà el debilitament de l'estat. Els liberals són, per tant, els últims utòpics. A mi em desperten la mateixa tendresa que el pare sent pel fill adolescent que acampa a la universitat per demanar un món més just. La tendresa que neix de l'escepticisme lligat a l'edat o als desenganys naturals de la vida. Però els liberals no són precisament adolescents i lluny d'acampar a la universitat, tocar la guitarra i anar a manifestacions per predicar la seva utopia i reclutar adeptes, es dediquen obstinadament a buscar comunistes fins a sota les pedres. Si els dius que de comunistes ja no en queden, encara que alguns es defineixin -per folklorisme- com a tals, fan com si sentissin ploure i continuen amb la seva recerca obsessiva. No són capaços de veure que amb un calendari futbolístic tan ajustat ningú té temps per fer la revolució. Però com que busquen i busquen al final el troben, el comunista, encara que només sigui un pobre desgraciat amb certes idees de justícia social, que conserva la samarreta del Che, que els diumenges llegeix El País, i que escriu de tant en tant en un blog insignificant. O sinó aquell que, en el bar del barri obrer, apura el vas de ginebra amb els seus amics de partit mentre discuteixen sobre les essències ideològiques. O el pobre Solé-Tura o Llamazares o en Saura o, si m'apureu, en Rubalcaba fins i tot! I si no són aquests, sempre els queda el recurs de parlar de Fidel Castro, de Corea del Nord o de Veneçuela, que ja sabem que donen molt de joc. No em digueu que no és simptomàtica aquesta necessitat liberal de pensar que els comunistes estan amagats entre nosaltres formant cèl·lules revolucionaries preparades per actuar. La necessitat de pensar que ells són els ulls que vigilen, els garants de la llibertat que inexorablement assolirà la humanitat quan l'estat s'acabi finalment desintegrant talment com un terròs de sucre en una tassa de cafè. Em pregunto per què es creen aquesta necessitat que, com a tal, va en contra de la seva llibertat i, en canvi, no gaudeixen, ara que encara el dubte no ha maculat la seva ingenuïtat, de la seva meravellosa utopia. Per què no surten al carrer manifestant aquella alegria tan característica del crèdul recalcitrant en comptes de perdre el temps buscant entre blogs sospitosos? Tan emocionant que seria veure una gentada de liberals baixant pel Passeig de Gràcia, amb en Sala-Martin marcant el pas al so d'una gralla, i amb pancartes fetes a les classes de manualitats dels escolapis on s'hi pogués llegir alguna cosa així com “reclamem el regne de la llibertat”! Potser la resposa a tot plegat és que mentre busquen i busquen, mentre lluiten contra molins de vent, no han de pensar en la seva utopia, que és el millor sistema per evitar les contradiccions, per poder-la mantenir ben grassa i plena de llet i, així, poder-hi continuar mamant.

P.D vinga va, si algun liberal llegeix això, li deixo canviar comunista per comunistot

20 comentaris:

Clidice ha dit...

el pitjor de qualsevol ideologia és el convenciment íntim que tenen els seus seguidors de què "salvaran" la humanitat d'alguna cosa. Mmmmmm? hi ha partit aquest cap de setmana? ;)

Jordi Marrón ha dit...

Pobres lliberals.. sí que deuen constituir una utopia intocable, ben mirat.. enfonsen l'economia mundial i paguen el "pato" els socialdemòcrates arreu, digue'ls tontos..

Clarissa ha dit...

Desenganyat, es pot ser molt pogre, hippy i d'esquerres, però el món real és de dretes, per desgràcia... (I no em refereixo a la gent que es de dretes, sino a com funciones les estructures socio-econòmiques...) Està bé tenir utopies, però no convé perdre de vista la lluita per la supervivència. Segur que t'agrada menjar cada dia, no? Doncs això sol ja és "de dretes"...

Jordi Marron ha dit...

Potser la diferència és que a mi m'agradaria que tothom mangés cada dia.. això no crec que sigui de dretes, no?

Quim ha dit...

Clarissa: no acabo d'entendre el que em vols dir. Probablement no m'he explicat gens bé. El que pretenia dir és que les utopies es desactiven a través de les contradiccions que neixen dins les pròpies comunitats utopiques. El liberalisme no ha tingut cap perestroika que enderroqués els seus murs. Amb la crisi se'ns va dir que s'haurien de replantejar moltes coses. Jo no he vist cap autocrítica per part dels liberals. En comptes d'això continuen amb l'entelèquia de l'enemic comunista que és la millor estratègia per desviar la mirada de la gent i la seva pròpia.
L'última part tampoc l'entenc. L'home és un animal polític. És el que ens separa de la resta dels animals. Les necessitats bàsiques, però, no formen part d'aquesta esfera política. Em sembla que això és evidentíssim perquè si no fos així, algú em podria dir que les formigues, que tant m'estimo, són de dretes perquè busquen menjar, i aleshores em donaria un colapse.
Gràcies pels comentaris, una abraçada

Clarissa ha dit...

Bueno, em sap greu haver dit res... El que vull dir jo és que la "naturalesa humana", com la de les formigues, és de dretes, i que tot això que dius de la justicia social és una utopia, perquè la nostra prosperitat, la del nostre país, està basada en l'expolició dels paÏsos del tercer món per part dels que estan al cap demunt de les estructures socio-econòmiques. Es molt fàcil demanar un món just, on tothom mengi cada dia, i crec que la gent "del carrer" en el fons no sóm pas culpables dels que fan els que manen (i no em refereixo als polítics, sinó als gran empresaris) però és evident que si hi ha possibilitat de comprar aliments barats, l'aprofitem, i no ens preguntem a costa de què aquest aliments barats. No volia dir que la teva utopia estigués malament, només volia dir que és això, una utopia, i que de vegades s'ha de vigilar amb aquestes coses irreals... que està molt bé sé hippy i progre i d'esquerres, eh? però el món és fatxa.

Clarissa ha dit...

Ja entenc el que vols dir: vols dir que els liberals haurien de fer autocrítica i plantejar-se què va malament en el seu sistema. El problema és que el comunisme va fer autocrítica perquè era un sistema imposat des de fora, i va ser fàcil veure què no funcionava. EN canvi el liberarisme ningú l'imposa "des de fora", és que la naturalesa humana és així. No crec que ningú faci autocrítica perquè les seves propies consecuènices negatives són la base dels seu funcionament... Si quan van dir que els lliberals farien revisió o quan en zapatero parla de "desevolupament sostenible" t'ho creus, ets que ets més jove i ingenu del que em pensava...

Clarissa ha dit...

Per cert, a mi m'agrada molt parlar d'això, però si t'haig de fer agafar un colapse ja callaré... El que passa es que em moria per dir-ho... ja em sap greu... procuraré parlr menys a partir d'ara...

Quim ha dit...

Clarissa: no deixis d'escriure, sisplau. No et preocupis pels meus colapses. Quan arriben em prenc una pastilla i santes pasqües. L'article no anava sobre mi. No he parlat en cap moment sobre les meves utopies, si és que en tinc. Continuo sense entndre això de què la naturalesa humana és de dretes. De fet, no sé a què et refereixes quan parles de la naturalesa humana. A la biologia?
De jove no en sóc gaire. De ingenu, la dosi justa per no matar-me. I de hippie... he provat els porros i quan vivia a Eivissa em banyava sempre en pilotes... potser una mica si que en sóc. En fi, una abraçada i reitero el meu desig per continuar llegint els teus comentaris

Clarissa ha dit...

Això de veure't en pilotes obre una via de discussió molt interessant...

Clarissa ha dit...

Perdó pel comentari d'abans, potser m'he passat... podria dir que m'havia begut un carajillo però no seria veritat... de totes maneres, estic segura que la Clidice, com a comentarista d'aquest blog, estaria d'acord amb lo interessant d'aquesta via de discussió...

Clidice ha dit...

eing? mande? locualo? XDDDDDDDD

vaig a una reunió política i ja torno :P (seriously)

carmelita ha dit...

m'afegeixo a la germana clarissa i convinc a dir que aquesta nova via de discussió seria molt però que molt més interessant.

Jordi Marron ha dit...

Quim, que se t'ha desmadrat el corral?

Quim ha dit...

Jordi, no entenc com del liberalisme hem arribat fins aquí. Adverteixo que no hi ha res remarcable a ensenyar.

Anònim ha dit...

per què no repreneu la discussió en el punt on la vau deixar ahir?
S'havia posat molt interessant...

Bonnie & Clyde ha dit...

Hola companys, crec que hi ha una certa confussió amb el terme liberal, que s'està fent servir en substitució d'ultraliberal o capitalista. És cert que els neocons i una serie de feixistes i ultra-nacionalistes espanyols s'han apropiat del terme juntament amb els Sostres, Sala Martin i tots aquests "independentistes de dretes". Peo crec que s'hauria de tenir en compte que el pensament liberal del segle XIX i les tesis de Chesterton no tenen res a veure amb tota aquesta gentola, hi ha un liberalisme humà i fins i tot existeixen liberals d'esquerres. Tret d'aquesta aclaració terminològica, basicament d'acord amb vostés.
Salut

Quim ha dit...

Clyde: gràcies pel seu aclariment. De totes maneres no parlava del pensament liberal ni molt menys del meu estimat Chesterton sinó del liberalisme entès com a aquella utopia que no és possible sense el que Arendt va anomenar la "ficció comunista", això és la desaparició absoluta de l'estat. Molts dels que avui s'autodenominen com a liberals no són capaços de tenir un veritable pensament liberal, de fet, no sé si són capaços de tenir algun pensament que no sigui "voler les estrelles (SS)" . És el que passa amb els ismes, que acaben engolint als individus.

Quim ha dit...

Afegixo: amb els ismes s'acaba el pensament

Jordi Marrón ha dit...

Em sembla que la confusió amb el terme lliberal és respecte el sentit que hi donen els anglosaxons i el que hi donem a Europa, però crec que tots plegats entenem bastant què volem dir i de quin peu calcem.. No necessito gaire etimologia avançada per a que salti l'alarma del meu detector de cretins..