31 de desembre 2009

Un nou any

La vaca ha estat uns dies callada. Quan li he retret, m'ha contestat que moltes vegades és callant que es diuen les coses. No sé pas què m'ha volgut dir amb això. En fi, la nostra vaca és imprevisible i no saps mai per on sortirà. Des que li van obrir una fitxa, està una mica emmurriada i tristota. Ella no ho admetrà mai però jo crec que troba a faltar a en Boris, allà assegut a la plaça. Deu ser allò que en diuen la síndrome d'Estocolm. Ha decidit marxar uns dies a Suïssa a veure uns parents i -això ho afegeixo jo- a oblidar el seu estimat detectiu. Avui m'ha enviat un missatge per recordar-me que falta poc per acabar l'any i que hauria de felicitar a tots aquells i aquelles que, en algun moment, han perdut el temps llegint les seves diatribes i els seus dubtes existencials. Vull recordar que en Jordi i un servidor no som més que els transcriptors dels seus pensaments. Durant la carrera de biologia vam fer una matèria optativa de llenguatge de vaques i per això ens va contractar. Però avui em toca a mi, en Quim, desitjar-vos un nou any en nom seu. Personalment això de passar anys no em treu massa la son. Us podria desitjar un bon any i santes pasqües, però he pensat que millor us deixi un poema de Gabriel Ferrater que diu així:

Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo

Bon any. Que l'any vinent la terra continuï girant fins a la fi del món sense necessitar la nostra ajuda i que puguem continuar observant les dones quan dormen.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Bon Any 10 vaca! i controla a aquest parell, tenen cada idea! :)

U.Q.F. ha dit...

La unitat de vigilància d' "U.Q.V. Security" vol fer constar els següent punts:

Normalment, un cop elaborades les fitxes, perdem interès pels ítems fitxats, però no serà el cas de la Vaca, a qui precisament vam fitxar per ressaltar-ne els mèrits i qualitats.

Malgrat que les vaques i els espies pertanyen a mons diferents, i que per tant els seus amors són impossibles, el gran Boris mai deixarà de mirar la Vaca, des de l'abisme que els separa, amb ulls ben amorosos.

Desitgem que els transcriptors del pensament boví, els immensos Jordi i Quim, no deixin de plasmar, negre sobre blanc, les rumiacions i digestions mentals del nostre estimat animaló, i aprofitem per desitjar-los a tots dos (tots, tres) un magnífic 2010, ple d'èxits en el pla intel·lectua i personal.

Signat,
Damien, en nom de l'equip U.Q.V.

Jordi Marron ha dit...

Igualment per la part que em toca! He de confessar que em teniu ben intrigat..