08 de febrer 2010

Diumenge 19:04

- Jordi, sóc jo. Ja és aquí!
- Qui?
- Qui vols que sigui? la vaca.
- No sabia que havia marxat.
- Des del dimecres que no li veia les banyes. Últimament no te'n preocupes gaire...
- Ja és prou grandeta, no creus? A més ja ho fa això de desaparèixer uns dies i després tornar amb idees estrambòtiques al cap...
- Sí, però aquesta vegada era diferent. Hi havia allò... allò de l'espia.
- Ha anat a buscar a l'espia? Ja t'ho vaig dir que ho faria...
- Sí, sí... i l'ha trobat!
- A qui ha trobat? A l'espia? I com ho sap que és l'espia, li ha preguntat o és que portava un cartell penjat del coll amb les sigles U.Q.V Security?
- Deixa't estar de sarcasmes, coi, ja n'he tingut prou aquesta setmana amb el Jose...
- Per què t'enfades amb el Jose? Jo crec que va de bona fe, ja ho va dir en Damien quan li va obrir la fitxa... ja et va passar amb el Brian, te'n recordes? I a la Clídice li vas etzibar allò de les humanitats... estàs una mica susceptible... potser hauries de deixar de fer comentaris durant un temps, fins que... bé, ja m'entens...
- No m'ho havia plantejat... tinc reaccions de marrec que li roben la pilota... ja semblo un d'aquells literats transcendents que fan cara d'emprenyats... potser parlo massa de mi mateix, vol dir això que sóc un narcisista? Sempre he pensat que escriure em servia per ordenar certes idees que anava picotejant d'aquí i d'allà... ep, que jo d'original no tinc res, que tot està dit i tot està escrit, que les meves reflexions, si és que se'n poden dir reflexions, són una tela bigarrada feta de retalls agafats d'aquells que veritablement escriuen de forma docta i generosa...
- Bé, tampoc et fustiguis massa tu ara...
- Li diré a la vaca que m'acompanyi a veure el meu amic, el pastor pagà, que sempre m'ajuda a desmitificar les coses... mira, potser en parlo una mica les pròximes setmanes...
- Qui és aquest pastor?
- Un que viu a les muntanyes i que guarda remats...
- Aquell portuguès?
- Sí, el mateix. Quan porto molt de temps aquí, a la polis, la motxilla se'm fa carregosa de tant buscar els significats ocults de les coses...
- Ja...
- I com que no ho aconsegueixo perquè... no ens enganyem, un té les seves limitacions... em poso de mala llet i...
- I el pastor t'explica els significats...
- No, no, el meu pastor no ho faria mai això... ell no hi creu amb els significats ocults, creu que tot plegat és assumpte dels homes que sempre busquen tres peus al gat encara que sàpiguen que els gats no tenen peus sinó que tenen potes, quatre per ser més exactes.
- Coses del zoon politikon, no?
- Sí, el pastor sempre diu que busquem respostes a preguntes que formulem per vanitat. A veure qui la diu més grossa...
- I penses què té raó?
- No sé si és el que diu o com ho diu, amb aquest accent portuguès tan dolç, però el cert és que a mi m'ajuda a descarregar-me la motxilla, i aleshores em sento gràcil com una papallona i començo a veure les formigues...
- Ah sí, les teves famoses formigues...
- Sí, sí, quan fa temps que no veig les formigues em començo a preocupar... aquella cançó d'en Serrat son aqueeeeeeellas pequeñas cosas.....
- Em penso que en Serrat no pensava precisament en les formigues, però bé... tu no m'estaves explicant això de la vaca i l'espia?
- Ah sí, com et deia, es veu que l'altre dia, quan ja volia donar per fracassada la seva cerca va veure un home llegint una revista. Estava assegut a un banc del carrer Campoamor. L'home portava una gavardina marró, d'aquelles amb el coll aixecat. Quan va marxar, es va deixar la revista sobre el banc. Era una revista de llenceria femenina. La vaca va sospitar de seguida d'en Boris. Ah, va dir, aquest és el meu Boris. Quin home pot estar llegint una revista de llenceria femenina fora de la intimitat del lavabo si no és que la vol utilitzar per amagar-se d'algú? I així és com el va seguir fins a la plaça Eivissa....Aleshores en Borís entrà al bar Quimet i la vaca decidí esperar-lo fora tot prenent un gelat de llet merengada de la Jijonenca. Al cap d'una estona, en Boris en sortí acompanyat d'una dona. I quan la vaca es disposava a seguir-los, va veure com algú de dins del bar corria i s'amagava als lavabos. Així que va entrar al bar i es trobà amb una carpeta groga sobre una taula. Va obrir la carpeta i allà hi havia un full amb uns gargots...
- I què, i què, què hi havia escrit al full?
- Noms...
- Noms? Quins noms?
- Hi havia el nom de Margarito encerclat i al costat un telèfon subratllat.
- El Margarito és el Damien?
- No, no, espera. No només hi havia el nom de Margarito. També hi havia altres noms, el de Gregorio Luri amb un interrogant, el de la Clídice... i molts altres que a la vaca ni li sonaven...
- Podrien ser possibles fitxes?
- Suposo que sí... però el més sorprenent és que darrera d'aquest full n'hi havia un altre. Era un full mecanografiat, semblava un article, i firmat! amb nom i cognoms!
- I quin nom hi havia escrit?
- Espera, espera... La vaca va sentir com la porta del lavabo s'obria i es va amagar darrere i aleshores el va veure com sortia tot mirant a un costat i a l'altre...
- De debò? Va veure en Damien?
- Sí, el va veure i va entendre-ho tot. El nom del full mecanografiat i...
- Però, em diràs el nom o què?
- És clar, vine a casa i te'l dic. Diga'm paranoic però no sé si tenim els telèfons punxats... hi ha una cosa que et sorprendrà...
- No entenc una cosa... I què va fer la vaca? no el va aturar? no li va dir que ja l'havia atrapat?
- No, no, la vaca és curiosa però discreta i educada. M'ha dit que l'únic que li interessava era saber qui era, que ara ja ho sap i que no el molestarà més...
- Menys mal, ja m'estava cansant el tema...
- A mi també, sincerament...
- De totes maneres, que la vaca es pensi que aquell que va sortir del lavabo és el Damien no vol dir que ho sigui, sempre li quedarà el dubte...
- Potser sí, però tot encaixa... jo crec que l'ha encertat...
...

8 comentaris:

Evocacions ha dit...

Molt bon post, molt imaginatiu i ben escrit. A poc a poc, anem encerclant UQV. Que vagi al tanto que la mafia el delata

U.Q.V. ha dit...

Sí, Quim, tot encaixa.
Aquell dia jo era al Quimet. Havia quedat amb la Tània, que em volia parlar del seu bloc. És la dona que la Vaca va veure sortir amb el Boris, que havia arribat al cap d'una estona per recollir-la.
Efectivement, mentre els veia sortir del bar, per la vidriera veig la Vaca. Ens creuem la mirada, un instant. Després aparta la vista, com si mirés el Boris i la Tània. Li veig endevinar una certa tristor als ulls, però al mateix temps una tendra resignació.
Jo glaçat, de sobte la veig que s'acosta cap al Quimet. Garratibat, no podia pensar. Sabia que quan ens trobessim l'havia d'abraçar, dir-li alguna cosa... però no vaig ser capaç. Em vaig amagar al lavabo, per poder pensar millor.
De cop em ve a la ment que m'havia deixat el MacBook a la biblioteca de Can Mariné. Havia estat al deliciós pati, treballant, organitzant fitxes aprofitant la connexió wi-fi. Amb les presses de quedar amb la Tània, i com que està a tocar del Quimet... en fi.
Vaig sortir del lavabo, escopetejat, i la vaig veure. No la vaig mirar fit a fit, però durant un segon... de reüll vaig veure en el rostre de la bestiola un alleujament, no sé com dir-ho... com si hagués quedat definitivament en pau.
Ara: el tema de la carpeta sí que em preocupa. Quim: per res del món feu públic el nom del sotasignant de l'article. Significaria la fi de tot, de les fitxes, d'"U.Q.V. Security", del Gran Pla... per favor, custodieu-la com si fos el Sant Grial. Ja m'espavilaré sense els gargots, de fet els tinc tots al cap. això sí... l'article... T'ho demano, d'hortenc a hortenc.
Una abraçada per triplicat, amb agraïment,
Damien
PS: El portuguès promet.

Jordi Marron ha dit...

Benvolgut Damien, té vostè sort que no siguem periodistes.. som homes de ciència i de paraula, i més fidels que la mona xita.. una abraçada i fins aviat!

Per cert, aprofito l'avinentesa per recomanar-vos l'últim post d'en Criteri.. aquest home o és molt bo o té molt temps lliure!

Tània ha dit...

A mi també em va semblar veure una vaca..

Jordi Marron ha dit...

Ara sí que ens hem superat! I la foto de la Tània sembla sortida del meu inconscient!! Embolica que fa fort!! Acabaré com el xòfer d'Arsénico por compasión convençut que en realitat sóc una cafetera.. o una vaca!!

Clidice ha dit...

"tot està dit i tot està escrit" però hi ha tantes maneres de re-escriure-ho! molt bona!

p.s.: a mi ningú no m'espia, que el senyor UQV ja té prou feina com per anar pel món ficant-se amb les mestresses de casa :D

I, si m'ho permeteu:

"S'hi estava tan bé tots junts, tan bé, que alguna cosa extraordinària havia de succeir. N'hi hagué prou que en un moment determinat ella digués:

-Nois, si tingués una mica d'espai, com m'agradaria fer-vos unes tallarines!

I en aquell moment tots vam pensar en l'espai que ocuparien els braços rodons d'ella movent-se endavant i endarrera amb el rodet sobre la massa aplanada, el pit d'ella caient sobre el gran munt de farina i ous que atapeïa l'ampla post mentre els seus braços pastaven i pastaven, blancs i untats d'oli fins més amunt del colze; vam pensar en l'espai que ocuparien la farina, i el gra per a fer la farina, i els camps per a conrear el gra, i les muntanyes des d'on baixava l'aigua per a regar els camps, i les pastures per als ramats de vedelles que donarien la carn per a la salsa; en l'espai que caldria perquè el Sol arribés amb els seus raigs a madurar el gra; en l'espai perquè des dels núvols de gas estel·lars el Sol es condensés i cremés; en les quantitats d'estrelles, galàxies i masses galàctiques fugint per l'espai que caldrien per a mantenir suspesa cada galàxia, cada nebulosa, cada sol, cada planeta, i al mateix temps de pensar-lo aquest espai es formava imparablement, al mateix temps en què la senyora Ph(i)Nk0 pronunciava aquelles paraules:

- ...Unes tallarines, eh, nois! -el punt que contenia ella i tots nosaltres s'expandia en una aurèola de distàncies d'anys llum, segles i milions de mil·lennis llum, i nosaltres llançats per tots els racons de l'univers ..."

CALVINO, Italo. Les cosmicòmiques. Barcelona, 1999. Edicions 62. Biblioteca Calvino nº 28

Brian ha dit...

Ostres, un MacBook!. Això si que es un espia, i no aquests que van amb la torre, la pantalla i el teclat, dins un carretó del Carrefour...

Criteri ha dit...

Això de deixar engegar vaques a Barna deu ser obra dels pijorojiecos?
Brian, on hi hagi un espia de gabardina com els d'abans...
(I merci -ho faig tot mirant la tele i entre feina i feina ;)