13 de març 2010

Carl Sagan

No recordo quin grup d’estrelles era, però n’hi ha un que quan el mires per primer cop en veus cinc, però si t’hi fixes bé n’hi ha set, o més. Quan feia colònies amb nens, els explicàvem una llegenda Samurai que deia que per preparar bé els arquers, calia entrenar-los i fer-los coneixedors de secrets ancestrals. Després de l’entrenament, se’ls feia la prova definitiva. Havien de mirar aquell grup d’estrelles i fixar-s’hi bé. Els arquers han de tenir molt bona vista, els nens ho saben. Si els aspirants a arquers no encertaven el número d’estrelles d’aquella constel.lació, el mestre els degollava en silenci. Si l'encertaven, esdevenien guerrers d’èl.lit. Suposo que algú se la devia inventar, aquesta història. Hi he pensat moltes vegades i presenta buits del tot inversemblants. Perquè no els feien la prova de les estrelles abans d’entrenar-los i explicar-los tots els secrets de l’art de la guerra? S’haguessin estalviat el drama d’haver de degollar alumnes entregats, tot i que miops. Però mai cap nen m’ho va preguntar, això. Es limitaven a obrir els ulls i deixar-se endur per una avidesa de mite tan ancestral com el cel infinit.

Quan era petit volia ser astrònom. Em semblava la vocació més fascinant de totes. M’empassava la sèrie Cosmos de Carl Sagan com si fos una espècie de llibre sagrat. La biblioteca de l'Escola Itaca tenia tots els capítols en VHS. Uns anys més tard, vaig saber que Carl Sagan va impulsar el projecte SETI de recerca de vida extraterrestre intel.ligent que tanta literatura ha generat. I sabeu què? Va convèncer la NASA perquè incorporés la placa d’or PIONER 10 a la missió que havia d’explorar els planetes gegants, Júpiter i Saturn. La placa contenia dibuixos d’un home i una dona i esquemes de la nostra posició a l’univers, una espècie de missatge simbòlic que pretenia informar de la presència de vida intel.ligent a la Terra a una possible civilització que en un futur llunyà la interceptés. És com si un nàufrag enviés un missatge en una ampolla interestelar. Si no fos tan poètic, seria absurd. Un disc d’or que parla de nosaltres perdut per l’univers, eternament a la deriva. No em negareu que s'ha de tenir una naturalesa molt quixotesca per a arribar a tenir una idea com aquesta? El més curiós és que recentment han rebut la darrera senyal emesa per la sonda, aproximadament a uns 12.000 milions de quilòmetres de la Terra. He llegit a internet que es dirigeix cap a l’estrella Aldebaran, a la constel.lació de Taure, on es preveu que arribi d’aquí a 1.690.000 anys. Seguirem informant...


10 comentaris:

Clidice ha dit...

espero que aquell dia el blogroll no em falli, que últimament va fatal :P

per cert: què bèsties no a les colònies? degollar gent i tot aquest tipus de coses! ara entenc perquè no m'hi van deixar anar mai. A casa, això de degollar, sempre ho havien trobat ganes de fer-se veure ^^

Jo veia Cosmos de Carl Sagan també i volia ser astronauta. M'he quedat en "volada" :D

Jordi Marron ha dit...

o Cyborg!

Brian ha dit...

Aquesta és la placa que porta el Pioner 10. Cinc anys més tard, el 1977, es van incloure uns dics a les naus Voyager 1 i 2 amb gravacions en diversos idiomes i una coberta amb informació similar a la de la placa del Pioner 10. La anècdota és que en aquesta ocasió no es veien les siluetes del home i la dona nus per mor de les crítiques que es varen produir arran de la placa del Pioner 10. Heus ací com la màxima expressió de la tecnologia i l'estupidesa poden confluir i viure en harmonia a la nació més avançada de la Terra.

Evocacions ha dit...

A l'estiu, quan coincideixo, veig estrelles amb un cunyat. HEm identificat un munt de constel.lacions (òbviament ben lluny de la ciutat. Hi ha una amb forma de casa que està formada per cinc i, a l'esquerra, arran de terra, en té dues més que són difícils d'idewntificar. Ara no m'en recordo del nom. Potser era aquesta. De petit disfrutava molt amb les històries i pel.lícules de marcians (en blanc i negre. De tota maneres, fent un tomb per blogs ja trobes un munt de marcians.

Evocacions ha dit...

HE mirat la placa. NO us la perdeu. El noi saludant i la noia en posició "d'aquí me las den todas". Interessant.

Criteri ha dit...

Puc informar-vos que també va promoure l'estudi dels misteriosos cercles dels camps de blat.

Brian ha dit...

Carl Sagan, en el seu llibre "El mundo y sus demonios" va deixar dit que no hi havia cap evidencia que relacionés els cercles de blat i suposats visitants extraterrestres. Va ser un ferotge combatent de pseudocientífics i engalipadors en general.

Criteri ha dit...

"Parece ser cierto que las autoridades intentan como sea confundir y en definitiva mantener el secreto sobre estas transmisiones. A medida que la complejidad de los dibujos aumenta se ha observado una frenética actividad de desinformación A la par que aparecía una documentada película, Hollywood estrenaba un sucedáneo. Al mismo tiempo que los círculos han hecho patente que no pueden ser un fraude, aumentan sus falsificaciones. Carl Sagan pedía a la comunidad de internet que le ayudara a descifrar señales instalándose un programa en el ordenador cuando se estaban recibiendo círculos sin cesar... Toda esta actividad para desinformar y confundir está creciendo aún más en estos tiempos tras la respuesta recibida en una plantilla idéntica a la enviada desde Arecibo en 1974 que podremos ver luego más abajo.

El problema principal para las autoridades es que los mensajes recibidos son plasmados en dibujos de cientos de metros, por tanto ¿como los pueden ocultar?."

Internet té això a vegades, a qui fas cas? Jo no et contradic Brian...ni et deixo de contradir. Que sabem nosaltres?

Borjas ha dit...

Sagan tenía varias facetas contradictorias, por un lado era un investigador serio, conservador, nada veleidoso, y por esta faceta recibía numerosos ingresos en su organización. Además tenía la otra mas fructífera personalmente hablando y de la cual recibía ingente cantidad de documentación de todo el mundo para elaborar guiones, películas, etc, y con dicho material abarcaba un espectro más amplio y llegaba a un público mas sensibilizado y con ganas de información.

En sus libros, su personalidad cambiaba y era capaz de analizar cuestiones que en las otras esferas tenía que dejar aparcadas. En su libro "La mente de Broca", aprovecha que realiza una especie de biografía de éste científico, para introducir sus propios presupuestos científicos sin quedar mal delante la "élite" conservadora.

Un númmero muy muy grande, se preguntaba como llamarlo, y a través de un niño al que se le hace la pregunta dijo, pués un "google", y a un número aún mas grandes pues un google plus. De ahí tenemos el buscador "Google" el cual puede ser enorme y cada vexz es mas enorme en sus contenidos.

Anònim ha dit...

No es deia Shagan? ;-)