24 de gener 2009

Escèptics...

Doctor, Penicillium, ha dit? Ja, un fong que salvarà la humanitat.. no em faci riure! Jo de medecina, ni idea, però vostè em sembla un beneit irresponsable. I si funcionés, de debò es pensa que la seva substància miraculosa arribarà a a l'abast de tothom? No creu que contribuirà a allargar la vida només de prínceps i aristòcrates aprofundint encara més en les desigualtats de la Societat? Com diu? Fer fora per sempre més els anglesos de l'Índia sense exèrcit? Sense armes? Només amb paraules estèrils i protestes pacífiques? No havia sentit mai res tan divertit... avisi'm quan siguin tots fora, jo de moment me'n vaig a jugar al Bridge... Sierra Maestra, dice usted? Ya, un grupo de barbudos idealistas que fuman puros y predican el amor al prójimo, a la libertad y a la justicia. Comprendo... dice usted que están en disposición de derrotar al ejército de Batista y llevar a cabo una Revolución a 180km de Florida? No, no es que me ría de usted, es sólo que... bueno, es igual, cambiemos de tema... no quiero que se enoje conmigo...
Ser escèptic pot ser una condició congènita i indefugible del caràcter o una disposició davant la vida. En confiança, he de confessar que el segon cas em fa bastanta més ràbia. No sé si hi ha gaire diferències entre pecar d'optimista o fer-ho d'escèptic. Però en tot cas el que tinc clar és que les persones que han fet avançar la humanitat no pertanyien ni pertanyen als segons. De ben segur que tenien a prop seu gent intel.ligent que dubtava dels seus propòsits amb arguments assenyats, però afortunadament va primar més la voluntat interior i aquests no van ser tinguts en compte. Hi ha una diferència entre tenir il.lusió o fer-se'n. I és evident que els pessimistes també s'equivoquen. Ambdues opcions són gratis, però només una indica moviment. I no oblideu un detall. Aquí som tots adults, i si al cap del camí acabem decebuts, sabrem administrar solets aquest sentiment; i al cap i a la fi no haurem perdut res. I si la il.lusió deriva en eufòria és perquè som humans i perquè som molts. Jutjar les coses per les passions que provoquen és una petició de principi, un error lògic elemental en el que hauríem d'intentar no caure amb tanta facilitat. Finalment, se'm dirà, i quina falta ens feia guillotinar Maria Antonieta per acabar adorant a Carla Bruni? Per a què han servit tantes i tantes revolucions? Arribar al Pol Sud, a la lluna? Que votin les dones -total la meitat també són fatxes-? És veritat, com i com estaríem d'agust a la cova, menystenint les nostres possibilitats, revolcant-nos en la nostra mediocritat i mirant altius els ingenus que es fan il.lusions al voltant del foc de camp?
* * *
Sobre la buidor dels discursos, us adjunto les darreres paraules de Salvador Allende per Radio Magallanes, que a mode de pregària laica fa anys que em vaig aprendre de memòria. Destil.len una ingenuïtat que ruboritzaria Xavier Sala Martín, entre d'altres. Com tants i tants, Allende s'hi va deixar la pell, com Gandhi, com el Che... (ara no em ve al cap cap escèptic que s'hagi deixat la pell defensant els seus ideals).
"Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres el momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile, viva el pueblo, vivan los trabajadores!
Estas son mis últimas palabras, teniendo la certeza de que el sacrificio no será en vano.

Text íntegre del comiat d'Allende als xilens.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Jordi, no entenc el comentari relatiu al Sala Martín. Pots clarificar el tema? Gràcies

Jordi Marron ha dit...

Era només un exemple d'algú que sol ridiculitzar els discursos idealistes cada vegada que li posen un micro davant (cosa que malauradament passa bastant sovint). Però la llista és llarga..

Quim ha dit...

Molt bo Jordi! tens una facilitat ïnqüestionable per fer-te venir bé el discurs. Per què quan parles de moviment et refereixes a un moviment de sentit únic? vols que et recordi altres optimistes, altres idealistes? Adolf Hitler, Pol Pot, Robespierre, Stalin, Radovan Karazik... hauríem de saber diferenciar l'immobilisme de l'escepticisme. Es tracta d'utilitzar en sentit correcte la nostra capacitat de dubtar. I una cosa són les actituds vitals individuals -sobre les quals no hi tinc res a dir- i una altra ben diferent les eufòries idealistes col·lectives. Anem en compte quan col·lectivament marxem eufòricament cap endavant: les decepcions individuals es poden arreglar amb uns quants gin tònics, però les col·lectives no saps mai cap a on es poden girar. A mi les passions compartides de caire positivista, les justetes; vull dir, que està bé anar a canaletes a celebrar les victòries del barça, o quedar per fer una orgia, però tot el que no sigui això em deixa els peus glaçats. I què vols que et digui? mirant enrera, potser hagués estat millor quedar-nos dins la cova, menjant mamuts i follant sense parar.

Jordi Marron ha dit...

je, je.. suposo que si l'anònim resulta ser un guardaespatlles de X.S.M. (poso només les inicials perquè no em trobin amb el google, de sobte estic acollonit!!) donaràs la cara per mi en nom de la llibertat d'expressió, no? Per altra banda, és evident que l'artifici era un pèl demagog, però què vols? va ser idea teva ser més comercials!! je, je.. Evidentement parlava d'escèptics, no de pessimistes; i sóc perfectament conscient que els grans fills de puta de la història han estat de naturalesa optimista. En els fons els pessimistes són bastant inofensius; però els escèptics -i especialment els mediàtics- em fan bastanta ràbia.. és allò de jo no em mullo amb res i sempre acabaré tenint raó perquè passi el que passi ho qüestionaré, me'n fotré i en tot cas ho criticaré.. respecte la cova, ja et vindrem a visitar de tant en tant un diumenge amb un braç de gitano.. i això de fer-se un fart de follar, procura que els escollits/ides facin la mateixa pudor que faràs tu un cop renunciïs al sabó, gran invent d'un optimista pràctic i polit!!

Quim ha dit...

Jordi, hem d'assumir que aquest bloc és un fracàs absolut si el que preteníem -que no ho tinc gens clar- era fer una cosa una mica interactiva. He estat viatjant per una série de blocs -alguns ben curiosos- i el volum de comentaris és considerable. Aquí només hi entra en Xavi (hola Xavi, algun dia d'aquests et convidarem a una cervesa) i l'infiltrat d'en X.S.M.

Jordi Marron ha dit...

Fracàs! Quina gran paraula, fa 35 anys que estaves desitjan poder-la pronunciar per tirar-te al whisky, oi? Per cert, ahir vaig veure un western magistral, 5 estrelles, que se'ns havia passat: El Tren de les 3.10!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Fracàs? Res! El que passa és que sempre deixeu el llistó molt alt...
Ah!No sóc l'infiltrat d'en XSM, sóc un altre anònim fan de la vaca sorda. Espero que no deixi d'existir mai. Gràcies!

Anònim ha dit...

amics, de fracàs res... compleix l'objectiu de tenir-vos distrets i distreure als seguidors. Bona feina! si us plau, borreu-me dels contribuïdors i quan tingui una mica de temps tornaré a dir algunes bestieses si em readmeteu, és clar!