11 de gener 2010

Claus i Lucas

Explica Vila Matas a París no se acaba nunca que quan vivia a París preparant-se per a ser un gran escriptor a l'estil de Hemingway -somiar és gratis-, Marguerite Duras, de qui era llogater, li va donar un dia un consell. Qualsevol novel.la ha de tenir cura dels següents factors: estructura, unitat i harmonia, trama i història, factor temps, efectes textuals, versemblança, tècnica narrativa, personatges, diàlegs, escenaris, estil, experiència i registre lingüístic. Si aquests 13 punts estan ben definits i són harmònics entre ells, la novel.la funcionarà. Si en falla algun, la novel.la resultarà fallida en el seu conjunt, com tantes i tantes.
He de confessar que tot el que he llegit de Marguerite Duras m'ha semblat sempre insufrible de la primera a la darrera pàgina, però és just reconèixer que aquesta màxima funciona com una prova del 9. Si una novel.la no em convenç, analitzo els 13 punts de Duras i descobreixo amb satisfacció que en fallen uns quants. A vegades és l'inepte del traductor el que esguerra una obra, però en la majoria dels casos la responsabilitat és exclusiva de l'autor. Sorprenentment, de vegades n'arriben a fallar 9 0 10, o fins i tot els 13, en aquests casos, la responsabilitat és exclusiva de l'editor i hauria d'estar contemplada al Codi Penal.
En el cas que ens ocupa, la contundent obra mestra d'Àgota Kristof, els 13 punts funcionen amb la precisió d'un rellotge suís. Claus i Lucas és un conte fosc sobre la perversió de la moralitat a la infantesa, sobre la manca de referents adults en unes vides desestructurades per contextos històrics diversos. La novel.la funciona com una fàbula d'un subconsient fragmentat per uns esdeveniments traumàtics que posen el món cap per avall en un determinat moment. El resultat és un trencaclosques narratiu, una espècie de Senyor de les mosques imaginari que funciona com a escut per a sobreviure en una realitat hostil i mancada d'afecte. I al capdavall, una nova aproximació al monstre de la solitud. L'ésser humà és una animal social i el seu isolament provoca patologies de tota mena, no és cap novetat.
Per últim, cal agraïr l'acurada traducció de Sergi Pàmies, al servei de la novel.la i no de la seva concepció personal de la llengua, com succeeix -per desgràcia- tantes vegades.

11 comentaris:

Clarissa ha dit...

Ara que saps els punts... quan escriuràs una novel·la? O sóc jo que com que volia ser novel·lista em penso que tothom ho vol ser? En tot cas, aquest punts estan molt bé, però fer una novel·la a partir d'això em sembla una tasca una mica confusa... potser aquesta és l'explicació dels resultats en l'obra de la Duras... (je je, que dolenta que sóc...)

Clarissa ha dit...

Tot i que no dubto que pot servir per analitzar una novel·la ja feta, es clar...

Clarissa ha dit...

Perdó, he vist que ets en Jordi, no en Quim. Volia dir quan en Quim escriurà una novel·la, no pas tu, eh?

Jordi Marron ha dit...

Això li hauríem de preguntar a ell, doncs. I tu, quan t'hi poses? Quan tinguis l'esborrany, envia'ns-el, el passarem per la prova del 13..

Clidice ha dit...

Estic contenta de llegir-te aquesta crítica, li tinc molta fe a la Kristof :)

llimona àcida ha dit...

Companys de La Vaca. Aquest cap de setmana em vaig veure trasbalsat per un bon film o flim: Celda 211. Tensió al llarg de tota la projecció, escenes dures, un guió sorprenent i una magnífica interpretació. La productora del film o flim: Producciones La Vaca.
Bon any !

jordi ha dit...

Benvolguda llimona, a mi aquesta peli em grinyola per alguna banda, ja ho he parlat amb vàries persones i no he estat capaç de compartir l'entusiasme.. em sap greu.. en tot cas, sigues molt benvingut!

jordi ha dit...

Clidice, ja pots rescatar el llibre de la Kristof de la pila, no et decebrà..

Quim ha dit...

Clarissa: estic escrivint les meves memòries. Ja he omplert un full quadriculat Din A-4 per davant i per darrere, però no sé que més explicar.

Anònim ha dit...

La trilogia és impressionant. Llàstima que la traducció d'en Pàmies no és gaire bona i que la correcció brilla per la seva inexistència. Llàstima!

Un lector més

Criteri ha dit...

Equiliquà, perdona que citi a Balmes, però aquestes regles és un exemple d'allò que propugnava: el pensament al servei de la utilitat. "com a precisió de rellotge". Tot i que per ell (i per Gracian, comprendre les coses amb la intuició és millor que amb l'anàlisi)