- Ei, Jordi, t'agafo en mal moment?
- Tranquil, estava llegint l'Avui.
- Ara llegeixes l'Avui? Pensava que eres un incondicional d' El País
- Li he agafat una mica d'aversió d'ençà d'aquella editorial infecte sobre el Ché. Te'n recordes?Aquella en què equiparaven el Ché amb poc menys que un terrorista d'Al Qaeda.
- Ah sí, recordo que els vas enviar una d'aquestes cartes que tant t'agrada escriure...
- Exacte
- I t'has passat a l'Avui? D'això se'n diu fer una virolla ideològica.
- No t'esveris tu, l'he agafat del bar, a veure què tal...
- I què tal?
- Home, ara ja es pot agafar sense haver de patir massa per si t'empastifes els dits. L'Avui necessitava una lavativa urgent, tu ja m'entens... hi havia un embús a la secció de cultura i espectacles que ho empudegava tot.
- Ets una mica llepafils, les referències negatives són tant o més necessàries que les positives i...
- Escolta, no m'hauràs trucat per parlar de...
- No t'enfadis, espera...
- Ja n'hem parlat moltes vegades i ja saps què en penso. Hi ha coses que és millor no llegir i molt menys de parlar-ne.
- No, si de qui et volia parlar és de la vaca. Em té molt preocupat últimament. Es passeja amunt i avall amb el cap cot, parla sola i està molt moixa. Potser està embarassada...
- Tu només veus dones embarassades. Tens els sentiments massa a flor de pell... el que et deia, t'estàs convertint en un zoon sentimentalon.
- De debò, estic amoïnat. Potser l'hauríem de portar a un psicòleg...
- Deixa't estar de psicòlegs. El que li passa a la vaca té a veure amb tot això dels blocs.
- Ah sí? No m'estranya, jo també em sentiria incòmode si en una festa de disfresses fos l'únic que no portés màscara...
- La vaca no se sent incòmode. És massa orgullosa per sentir-se incòmode. El que li passa a la vaca és que la curiositat no la deixa viure.
- La curiositat? No em diràs que el seu estat melancòlic té a veure amb l'espia...
- Em sembla evident
- Collons amb el coi de vaca! Que se'l tregui del cap!
- Ja li he dit que el deixés tranquil, que l'espia tenia un pla i encara molta feina per fer, que només faltaria que ara s'hagués de preocupar per una vaca tafanera. No sé què li ha agafat, però ja la coneixes, quan se li fica una cosa entre banya i banya...
- Saps què penso? Que si l'espia només li provoqués indiferència no estaria tan neguitosa per saber qui s'amaga rere la gavardina.
- Jo també ho penso... Quim, t'he de deixar que en Bernat s'ha ficat dins la rentadora
- Ok... Jordi!
- Sí?
- Creus que l'anirà a buscar?
- A qui? A l'espia? No en tinc cap dubte... i l'acabarà trobant, ja ho veuràs...
- Ja m'ho pensava que em diries això... I què creus que hem de fer quan ens ho digui?
- No ho sé. Ja en parlarem... Bernat! Treu-te la pastilla de sabó de la boca!
- Et deixo, una abraçada.
7 comentaris:
Quina llastimeta...
Jo us proposo el següent:
Reuniu-vos en Jordi, tu, i ella, al Quimet de la plaça Eivissa. Us demaneu un bon entrepà de llonganissa, i la convenceu que en Damien i en Boris l'estimen molt i que la tenen sempre present en les seves oracions, però que no s'ha d'obsessionar. Que cal deixar que el destí treballi, i que segur que si algun dia ens hem de trobar, doncs ens trobarem, tots tres, o tots quatre, o tots cinc... al Louis Se Va podrem fer una cesveseta, o un wisquet...
:)
Cuideu-me-la molt
1- El pobre: trabaja
2- El rico: le explota
3- El soldado :defiende a los dos
4- El contribuyente: paga por los tres
5- El vago: descansa por los cuatro
6- El borracho: bebe por los cinco
7- El banquero: estafa a los seis
8- El abogado: engaña a los siete
8- El médico: mata a los ocho
9- El sepulturero: entierra a los nueve
10-Y el político: vive de los diez
Jo per mi que aquest nen, en bernat, té "carències afectives"... haureu de vigilar que no comenci a creure en extraterrestres!!!
Per cert, vosaltres feu servir la rentadora amb una pastilla de sabò?
Ai, que poques rentadores heu posat a la vostra vida!
Pel que fa als diaris, jo aconsellaria de llegir La Vanguardia, que segons les meves fonts ben informades és el que llegeixen els rics... ah, però tu ets d'esquerres... potser hauries de provar de llegir la farola...
Bueno, no t'enfadis.
Et vols creure, Clídice, que quan anava a la uni comprava la farola?? Respecte en Bernat, t'asseguro que no li falta de res i respecte les rentadores, a casa fem servir una ecoball (bé, no sempre)..
Jose, sácame de una duda existencial, has leído a Terry Pratchett?
SMS Quim: has confós Clarissa amb Clídice, je, je!
Ok, rectificar és de savis.. ja m'estranyava l'estil.. això em passa per llegir en diagonal, ja m'ho diuen.. disculpes a ambdues!
No passa res. És un honor que em confonguis amb la teva comentarista més antiga...
"Aquella trista experiència no només em va servir per constatar la supina estupidesa del personatge en qüestió sinó, també, per veure els blocs com a possibles espais polítics. El problema va ser quan, a la blocosfera, em vaig trobar amb la mateixa gentada despersonalitzadora que havia ocupat l'espai públic, però amb un agreujant afegit: la potencial notorietat del blocaire convertia aquest espai en una mena de fira de les vanitats ridícula i descoratjadora. Potser la causa fou una cerca inicial equivocada. Començar a buscar de forma radial a partir del gran talibà probablement fou un error, però el cert és que només vaig ser capaç de trobar personatges que, des de l'atalaia mental que s'havien construït a partir de les runes de la seva adolescència amarga i amb un absolut autoconvenciment de la seva inqüestionable superioritat moral i intel·lectual, llançaven anatemes a qualsevol que posés en dubte els seus dogmes."
la vacas sorda dixit
Publica un comentari a l'entrada