26 d’octubre 2008

Prismes

No pretenc fer una roda de premsa, ni tan sols un comunicat oficial. Simplement és que ja som a casa i aquest matí he disposat de 5 minuts per entrar a la vaca sorda i llegir les darreres aportacions dels fixos i els anònims. Diu la Marta que els primers dies, el mascle disposa d'hormones femenines que el fan caure rendit als peus del nounat. No sé si és exactament així, la Marta coixeja com el toro de Ferlosio pel cantó de les lletres, però alguna cosa hi deu haver. La qüestió un cop més és que un prisma desconegut deforma la realitat com en un mirall convex. A diferència dels miralls de El Callejón del Gato que reflectien la deformació grotesca de la realitat a mode d'esperpent, aquest prisma sembla sortit de la factoria Disney. És un prisma positivista que enpetiteix el món alhora que engrandeix la casa. De cop, els grans problemes del món em rellisquen com li passa a un nen. Obama, les borses, les deslocalitzacions, les darreres afirmacions filosòfiques d'Aznar respecte el canvi climàtic, fins i tot els darrers dos 5 a 0 del Barça la mateixa setmana (la nit que va néixer en Bernat i la nit que va arribar a casa -bon presagi!-)... tot em deixa feliçment indiferent. Jo, aquest matí assolellat d'octubre, agafaria el meu fill i aniria com Julie Andrews a saltar i cantar pels prats alpins melodies tiroleses... els tres solets, sota el sol, gaudint de l'amplitud del món.

3 comentaris:

Quim Tubert ha dit...

esperem que aquesta indiferència duri fins que en Bernat sigui conscient que existeix i comenci a fer preguntes. Mentrestant salteu, balleu i canteu conçons tiroleses. Us ho mereixeu!

ana perez ha dit...

M'ha encantat el revival Julie Andrews, però a la vegada m'ha fet pensar en com som de vells. Ara la Julie Andrews deu tenir 1.800 anys i semblar-se més a la bruixa del bosc que a l'encantadora Mary Poppins. Ostres, per ser uns pares moderns cal adequar-se als nous temps i renovar l'imaginari infantil. No estic gaire ficada en el tema però a les meves nebodes els encanta el darrer cd del Club Súper 3. Per cert, aquest any us heu lliurat de la festa dels Súpers pels pèls, però en el futur no tindreu excusa. Si voleu, algun any podeu convidar als tiets Quim i Anna, que em penso que tenen bon cor i no us podran dir que no.

Cris Romaní ha dit...

Tens raó, Anna, el musical actual és "High School Musical" (la van estrenar divendres passat i la majoria dels meus alumnes ja l'han vist!). Tot i així, "Sonrisas i lágrimas" no ha caigut en l'oblit... segueix sent un clàssic..i que duri!:-)