El dilema més gran que he hagut d'afrontar durant el dia d'avui ha estat si afegir o no una mica de sucre a la sopa de ceba. L'altre dia en vaig tastar una d'excel.lent al carrer Borrell i em va semblar un punt massa dolça, sospitosament dolça. Mentre remenava el sofregit, m'ha sobrevingut un dubte existencial: és lícit afegir una petita dosi d'edulcorant a un plat tan auster?Aquest matí ens ha costat una mica arribar amb el Lada a Can Paco, hi havia un pam de neu a la carretera. Per a en Bernat ha estat una aventura inesperada del tot gratificant. De tornada, he encès la llar de foc, he encetat un fuet i m'he començat un llibre que ens va regalar ahir la meva germana, Klaus i Lucas, d'Agota Kristof. Fa un temps que només llegeix llibres escrits per dones. A la meva mirada irònica davant el sorprenent anunci, em va respondre que portava 35 anys llegint literatura masculina. Ben mirat, potser té raó. Ja veurem. De moment no m'està decebent, ans al contrari.
És curiós que el gènere humà no hagi defugit mai l'alta muntanya. A banda del plaer de caçar un mamut en grup, no m'explico com els nenadertals no es van posar a córrer fins el tròpic més proper. Amb una llar de foc, un llibre i unes finestres amb vistes, el dilema desapareix. Una sopa de ceba sota d'un cocoter amb el mar turquesa més enllà de la taula no tindria el mateix gust. Una llagosta a la brasa amb el Cadí nevat al davant, tampoc. A cada indret, el seu plat.
Gaudirem doncs de la sopa, de les vistes, de la neu, del foc, d'un llibre escrit per una dona i de la segona temporada de Dexter que va cagar el tió. I de la companyia, no cal dir-ho. Al vespre, traurem els ossos pels rapinyaires i enviarem les impressions del dia al satèl.lit via USB Movistar. Curiós món, aquest.
P.S. La vaca pastura al costat de l'església coberta de neu amb unes col.legues que encara no han descobert la seva sordesa. Acostumada a fer el cotilla pel Poble Sec, aquí no li dirigeixen gaire la paralula. Sembla contenta, però, tot i que és difícil d'imaginar què li passa pel cap a un rumiant..
3 comentaris:
Això de llegir només llibres de dones em recorda quan era jovenet que només llegia llibres d'escriptors morts. Em vaig cansar esperant el traspàs d'en Quim Monzó i vaig decidir trencar la norma. Ara només llegeixo llibres en què en el nom de l'escriptor o de l'escriptora hi figura un diftong decreixent, cosa que em sembla molt més lògic.
Aquest llibre de la Kristof el tinc a la pila. Però, dona o no, és una escriptora excel·lent :) pobra vaca, ja li has posat peücs, bufanda i orelleres? mitenes a les banyes? ara em fa patir tu! ;D
Com molt bé diries, amic Jordi, quin confort! L'any vinent per aquestes dates en Bernat li haurà d'ensenyar a fer un ninot de neu a la petita.
Per cert, m'ha entusiasmat "Conversación en la Catedral". Gràcies per animar-me a donar-li una segona oportunitat. Sobre el debat caduc de literatura masculina vs femenina o els seus derivats jo només cremaria en la foguera a Lucía Echevarría. La resta m'és igual.
Publica un comentari a l'entrada