03 de març 2010

Gàbies

De vegades, assegut al balancí, mentre es gronxava amb parsimònia, li feia companyia amb la mirada. La llum que es filtrava entre les cortines de ganxet dotava el seu plomatge d'una coloració groguenca un xic esblaimada, com metal·litzada. El canari de l'àvia. I com que sempre havia estat de l'opinió que no era possible singularitzar un ésser viu si abans no se li posava un nom, no es va conformar en anomenar-lo simplement canari i el va batejar: Plató, el canari de l'àvia. El perquè un nen de dotze anys decideix que el canari de la seva àvia es dirà Plató i no Butragueño -que era el personatge més famós d'aquella època- és difícil de justificar. Podria dir que veia ombres passejant-se dins la seva gàbia i quedaria bastant metafòric, però seria faltar a la veritat. El més probable és que el nom se li hagués quedat gravat a la ment per algun llibre de la biblioteca dels pares i que li hagués atret la seva sonoritat. Plató, el canari de l'àvia, es menjava els pinyons que li posaven entre els barrots amb un agafanàs. I una conquilla de sèpia, que sempre havia pensat que era per esmolar-se el bec, per refilar millor, però que no deuria ser aquesta la seva funció perquè, per molta conquilla que li posés, Plató, el canari de l'àvia, feia dies que havia deixat de refilar. I com que els dies passaven i s'anava impacientant, allà, gronxant-se al balancí, va decidir obrir-li la porta i li va dir: Au, no vols refilar? Doncs marxa! I Plató tragué la poteta i després el bec, i mogué el caparró circularment, segurament per assegurar-se que en aquell món nou, en aquelles noves possibilitats que se li obrien de sobte, cap altre objecte vivent pogués qüestionar la seva integritat. I el nen que l'animava, vinga, ets lliure, vola i refila! Plató semblava indecís. I finalment tornà a les profunditats de la gàbia, un xic avergonyit, tot sigui dit, i es remullà les potes a una piscina que l'àvia li havia fet amb un tros d'ampolla de Font Vella. Però la gàbia no es tancà mai més. I és així com els dies passaren i, de sobte, un diumenge de rams, Plató refilà de nou. I com refilà! Tan intenses eren les vibracions que provocava que semblava que les encluses i els martells de tots aquells que se'l miraven s'havien de trencar d'un moment a altre. Plató, el canari de l'àvia, refila que refila i l'avi emprenyat, que no pensa callar mai aquest collons de canari? I certament, només deixà de refilar en el precís moment en què deixà de respirar. Plató fou feliç refilant dins la gàbia, sempre amb la porta oberta. I com ell, milions de canaris engabiats hauran tingut la mateixa sort. Però, en canvi, n'hi ha molts que viuen en gàbies ben tancades, o en gàbies que alguns volen fer creure al món que estan obertes. Si aquell nen de dotze anys que es gronxava rítmicament en el balancí no hagués pres la decisió de deixar la porta de la gàbia oberta, Plató, el canari de l'àvia, no hauria refilat mai més i, potser, fins i tot, hauria deixat de menjar, un dia sí, un dia també, fins arribar al final.


11 comentaris:

Jordi Marron ha dit...

Has llegit La Caverna de Saramago? El més terrible de les metàfores és que hi cabem tots.. Algú s'atreveix a afirmar rotundament que sovint no ens estimem més les ombres i els barrots que l'abisme de la llibertat?? M'ha quedat una mica pedant, ho reconec, disculpeu..

Clidice ha dit...

Coses que he rumiat mentre et llegia i llegia el comentari d'en Jordi:

1. La caverna de Saramago, en el seu moment em va semblar un cop de puny a la boca de l'estómac.

2. Segons tinc entés, que un ocell refili, per molt que a nosaltres ens sembli bell i excels, és una tragèdia. Només ho fan per delimitar territori i per a molts és una veritable tortura física. (per a mi, que refili un canari també)

3. Buena Vista Social Club és una passada.

I no vull lligar res de tot això perquè em fa mandra :) Però és bonica la història d'en Plató. Jo potser l'hagués escanyat :) ja ho veus, la vida és asín. Pau i amor germà :)

Quim ha dit...

Estimats:
1- no he llegit la caverna de Saramago. Me l'he de llegir?
2- Acabo de trucar a l'àvia per preguntar-li el perquè de la conquilla de sèpia. M'ha contestat textualment: pobreeet, per netejar-se els morros. El google diu que és una font de calci però em crec més a l'àvia. Se li ha tallat la veu quan li he recordat a Plató.
3- Clídice, no siguis tan cientificista que m'esguerres la metàfora.
4- Jordi, em conformo que em deixin la porta de la gàbia oberta. Altres no tenen tanta sort.

Clidice ha dit...

1. Sí, te l'has de llegir! I després fer-ne un comentari de text de no més de cinc mil paraules ;P Lletra Arial 12, doble espai, marges convencionals. :D

Sorry per la metàfora :)

Anakin ha dit...

Un text molt bonic, Quim.. i una mica nostàlgic, m'ha semblat..

Pepet del cul estret ha dit...

La vaca cada cop es més aorrida

Àvia i Anna ha dit...

Molt bo! I gràcies pel record.

Borjas el 1 ha dit...

2ª Parte:

He estado reunido con el Jefe del Servicio de Delitos Informáticos de nuestras fuerzas de policía y de seguridad del Estado,en la capital del Estado (Madrid) –condiscípulo de servidor- para tratar del ACOSO a que un "Individuo" tiene sometidos a determinadas personas de este ambiente bloguero, le he remitido copia de "Todos" los envíos en los cuales falta al respeto y a la dignidad de las personas por el menospreciadas.

Al mismo tiempo le he dado todos los IP de todos los ordenadores desde los cuales el individuo en cuestión ha estado enviando sus observaciones, con nombre del propietario de la casa, usador de la línea telefónica, y datos adyacentes.

Su tarea entra dentro del catálogo de delitos al honor de las personas físicas y otros más que se enfrentará en poco tiempo, en cuanto le comiencen a llover las denuncias.

En principio todo se debe al "iluminado" escritor y famoso firmador de libros de "El Corte Inglés" con seudónimo de "unalunarara", cuando en su lucha polemizante con servidor salió bastante mal parado en su teoría del positivismo relativista o algo parecido. Como no pudo soportar su derrota y su caída en desgracia ante su Olimpo particular, se dedicó desde entonces a sabotear, difamar y tocar las narices a todos los que estábamos más o menos en contacto a través de nuestros comentarios en varios blogs.

En próximas fechas haré una edición total de sus intervenciones y las mandaré a los medios en donde el es articulista, escritor y todas esas cosas que el dice ser.

Consultado el juez, ha dicho que hay motivo de aceptar la denuncia, al fin y al cabo es un individuo con dirección, con un IP activo y otros detalles que me callo.

Yo no soy um escritor famosos, ni pienso serlo, solo soy un jugador de esta ficción que es la red para deleite de algunos amigos y nada mas. El no, el se va a enfrentar a una serie de denuncias que serán expuestas públicamente en todos los medios, porque este señor resulta que tiene enemigos, (ya consultados), los cuales ayudarán a ponerle una corbata de cáñamo aún mas preta si cabe alrededor de su nauseabundo gaznate.

Da igual desde donde escribas piltrafilla, allí desde donde lo hagas serás identificado, y además tus cómplices también se verán envueltos en tu problema y cargarán con sus culpas en su parte alícuota.

Jordi Marron ha dit...

Mande?

Anna ha dit...

Algú em pot explicar de què va l'escrit de Borjas? M'he perdut....

Quim ha dit...

Tània, la nostàlgia em sembla un recurs massa fàcil. En realitat no pretenia ser un escrit nostàlgic, ni parlar de cap canari, tan sols era una metàfora política. Records a en Boris.

Borjas, te veo muy alterado. Creo que exageras un poco. En calquier caso que quede claro que la vaca no se siente acosada por nadie. Ya le gustaría a ella...