26 de juny 2009

Michael Jacskon

Entre la imatge somrient del nen prodigi i la solitud del parc d'atraccions abandonat enmig del desert de Neverland, hi ha material per a la llegenda, però també per a la reflexió. Els nens i la majoria dels adults no estan preparats per a resistir les envestides fervoroses de les masses desbocades, és allò del tanto te quiero que te aboñego, i molts acaben convertits en travestis decrèpits de sí mateixos, sucumbeixen als excessos de la megalomania i abusen de la farmaciola i del moble bar quan l'amic deixa de respondre el telèfon. La immensa buidor i la infinita solitud són més insuportables per als Déus que per als humans. Sempre ha estat així, de Marilyn Monroe a Elvis Presley, sogre pòstum de qui avui ens ocupa. Probablement sigui aquesta la més clara de les metàfores. No és cap secret que si fóssim lúcids i racionals seríem escèptics, el que no està tan clar és si haguéssim sobreviscut al tedi. L'últim metge que el va atendre va sentir que el Rei del Pop balbucejava les darreres paraules, un mot sense sentit per a ell, quelcom semblant a rosebud. És probable que Michael Jackson s'hagi endut de retorn a l'Olimp prou secrets com per dotar com a mínim d'un sentit melòdic o harmònic tanta decadència. Igual que el Falcó Maltès, els mites estan fets del material amb què es forgen els somnis i tots en formem part en la mesura que hem contribuït a fer-los créixer.
Epíleg: I va ressuscitar el tercer dia vestit de vermell i amb els ulls verds, va mirar la lluna plena i en la quieta solitud del cementiri, es va posar a ballar.

14 de juny 2009

Minima moralia (II)

Su libertad


Los hombres han manipulado de tal forma el concepto de libertad, que acaba en el derecho del más fuerte y más rico a quitarle al más débil y más pobre lo poco que aún tiene. El intento de cambiar algo de esto se considera una intromisión intolerable en ese dominio de la individualidad que, a consecuencia de aquella libertad, se ha desecho en una nada administrada. Pero el espíritu objetivo del lenguaje lo sabe mejor. El alemán i el inglés reservan la palabra libre para cosas y acciones que nada cuestan. Independientemente de la crítica de la economía política se da así testimonio de la no libertad que anida en la relación misma de cambio; no habrá ninguna libertad mientras cada cosa tenga su precio, y en la sociedad cosificada, sólo como tristes rudimentos de libertad existen cosas que están exceptuadas del mecanismo del precio. Pero, si se observa más detenidamente, se encuentra casi siempre que también ellas tienen su precio y son añadiduras a las mercancías o, al menos, a la dominación: los parques hacen soportables las prisiones a quienes no están dentro. Mas para los hombres de natural libre, desenvuelto, soberano y espontáneo, para aquellos que adquieren de la no libertad la libertad como un privilegio, el lenguaje dispone de un bonito nombre: el de sinvergüenza

Th.W. Adorno
Minima moralia


PD: dedicat a Jordi Marrón per tal que s'animi una mica (la seva última aportació m'ha deixat preocupat: se'ns està convertint en un pessimista?)

11 de juny 2009

Frases

Acabo de llegir aquesta cita de Carlos Boyero sobre un cèlebre diàleg entre Burt Lancaster i Jack Palance a Los Profesionales, de Richard Brooks (1966). Un home malferit li diu al seu antic amic:

El amor, como la revolución, tiene un enemigo implacable, que es el tiempo. Nos quedamos porque nos enamoramos, huimos porque nos desengañamos, regresamos porque nos sentimos solos y morimos porque es inevitable.

M'ha semblat genial. Res, una mica de pinso pel rumiant..

04 de juny 2009

Minima moralia

"La pura acción es la vileza proyectada en el cielo estrellado sobre nosotros. En cambio, la mirada de largo alcance, contemplativa, ante la que se despliegan los hombres y las cosas, es siempre aquella en la que el impulso hacia el objeto queda detenido y sujeto a reflexión. La contemplación exenta de violencia, de la que procede todo el gozo de la verdad, está sujeta a la condición de que el contemplador no haga suyo el objeto. Es la proximidad de la distancia."

Minima moralia
Th. W. Adorno

No sé si aquest gaudir de la veritat és possible perquè no sé si som realment capaços de fer aquesta aproximació sense violència...