Ahir vam veure aquesta espectacular Opera Prima de Kenneth Branagh, i a banda del desig de ser un actor anglès en una altra vida, em va quedar una breu reflexió. Shakespeare es plantejava ja el 1599 la responsabilitat dels mandataris si la causa d'una guerra resultava no ser justa: Pero si la causa no es justa, el mismo Rey tendrá unas cuentas pesadas que echar, cuando todas esas piernas, brazos y cabezas cortadas en batalla se reúnan en el día final y griten: "Morimos en tal sitio".
Sé que sóc recurrent amb el tema, però em van venir al cap les tristes imatges de George Bush fent mofa del despropòsit argumental amb què va dur el món a la guerra quan es va ajupir pel despatx oval fent veure que buscava les armes de destrucció massiva. Si no fos pel nombre tan obscè de cossos en descomposició, la broma hagués passat per una performance de política postmoderna de gust dubtós. Però malauradament no és així. El tema no fa gràcia i la culpa és seva. Ja sabem que el guió de la política internacional l'escriuen ineptes que disten distàncies infinites de genis com Shakespeare, però no deixa de ser sorprenent descobrir fins quin punt hem arribat a involucionar. Han passat 400 anys i som més burros i més immorals.
He buscat a Youtube les imatges en qüestió per contraposar-les a l'Speech de Kenneth Branagh, però no les hi he trobades. Tal vegada la CIA s'està esforçant en fer desaparèixer els rastres de ridícul vergonyant del seu inefable President; tal vegada l'inepte sigui jo. En tot cas, si algú les troba, envieu-me l'enllaç que les afegirem a aquest article.
De moment, adjunto les de la famosa arenga d'Henry V abans de conquerir França, i de passada, la Glòria.
Sé que sóc recurrent amb el tema, però em van venir al cap les tristes imatges de George Bush fent mofa del despropòsit argumental amb què va dur el món a la guerra quan es va ajupir pel despatx oval fent veure que buscava les armes de destrucció massiva. Si no fos pel nombre tan obscè de cossos en descomposició, la broma hagués passat per una performance de política postmoderna de gust dubtós. Però malauradament no és així. El tema no fa gràcia i la culpa és seva. Ja sabem que el guió de la política internacional l'escriuen ineptes que disten distàncies infinites de genis com Shakespeare, però no deixa de ser sorprenent descobrir fins quin punt hem arribat a involucionar. Han passat 400 anys i som més burros i més immorals.
He buscat a Youtube les imatges en qüestió per contraposar-les a l'Speech de Kenneth Branagh, però no les hi he trobades. Tal vegada la CIA s'està esforçant en fer desaparèixer els rastres de ridícul vergonyant del seu inefable President; tal vegada l'inepte sigui jo. En tot cas, si algú les troba, envieu-me l'enllaç que les afegirem a aquest article.
De moment, adjunto les de la famosa arenga d'Henry V abans de conquerir França, i de passada, la Glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada