Tot i que havia fet una promesa a la Moreneta de no parlar de política durant -com a mínim- els propers 23 anys, faré una excepció metereologico-miraculosa. I és que això de l'anticicló inesperat del conseller Puig m'ha proporcionat un plaer gairebé concupiscent. El Titànic s'enfonsa i nosaltres a coberta discutint el sexe dels àngels, de despropòsit en despropòsit i tiro porque me toca. I ha resultat que finalment Nostro Senyor, el mateix que va fer tronar el cel del Principat quan l'ex conseller Baltasar -de nom religiós, però trajectòria més aviat aconfessional- li ho va implorar, Nostro Senyor, deia, ha decidit aigualir la festa del chincha rebienta convergent amb aquest despropòsit dels 80. Quantes espelmes s'ha passat pel forro darrerament l'Altíssim en aquest país? Quantes en devia ofrenar sense èxit el Patronat de la Sagrada Família perquè fes caure el Temple al pas de la tuneladora diabòlica evitant que la ciència, un cop més, s'imposés a la fe catastrofista dels patrons? No ho sabrem mai. Digueu-me mala persona, però és que n'hi ha que m'hi fan tornar. Un dia vaig sentir confessar al gran Gabilondo -el mateix que un sequaç de Berlusconi acaba de prejubilar en favor dels aneuronals habitants de la casa de Gran Hermano, té collons el món on vivim!-, li vaig sentir confessar, deia, que Aznar treia el pitjor d'ell. A mi em passa una cosa semblant amb l'actual cap dels Mossos, i no hi puc fer res. I el pitjor és que va per llarg. Aquest home és recalcitrant i incombustible com un bidó d'Urani-235. Suposo que haver-lo d'aguantar és una penitència perquè pugui arribar un dia a purgar la meva responsabilitat indirecta per la nefasta, indignant, negligent, revanxista i ressentida tasca de l'anterior ocupant de la cadira, aquell hippy pollós que va gosar limitar la velocitat dels BMW i a qui vaig donar el vot en -com a mínim- 2 ocasions. I el més curiós és que m'han arribat veus que diuen que hi ha convergents de 25 generacions a qui aquest individu també treu de polleguera. Ara sí que no m'ho explico. Crec que Mubarak a la Conselleria seria més ben vist, un home de pau i d'ordre, enemic dels extremistes..
Quan era jove, en una galàxia molt llunyana, fa molts i molts anys, celebrava els meus aniversaris fent una festa multitudinària al bell mig de Collserola. Expliquen les cròniques de l'època, que solia acabar la nit dalt de la cadira cridant: Viscaaaaaaaaaa els 80! Jo em pensava que parlava de la Dècada dels 80, de Bruce Springsteen, Communards, U2, Queen, The Police, Bonney M, Dire Streets i Madonna.. i en realitat era molt més que allò, era un crit visionari de la velocitat a la què un dia molt llunyà la Santa Inquisició ens prohibiria circular!
En un altre ordre de coses i canviant de Darth Vader i de poders malèfics, us adjunto un enllaç que a casa fa dies que hem de mirar 20 vegades abans d'anar a dormir. Sí, estem en aquella fase de Mirem una altra vegada l'anunci del cavaller? Hem canviat Dora La Exploradora -una nena que d'existir a la vida real justificaria l'infanticidi- per un anunci de Wolkswagen molt més inspirat. I a més a més, ara, en Bernat, mentre s'empassa la sopa, tarareja la Marxa Imperial de John Williams. La publicitat té coses bones, no m'ho negareu..
9 comentaris:
No m'agradava el "teu" per fer poc i només de cara als seus votants capitalins, però aquest em fa pànic. Per cert, al meu mòbil hi sona la marxa imperial d'Star Wars, més que res perquè quan sona m'ha donat moments memorables.
Ho havies dubtat mai? Déu està amb els bons "i guanyarem" :) Ara, som tan pocs que potser costarà una mica.
Com diu una copla popular espanyola:
Llegaron los sarracenos
y nos molieron a palos,
que Dios ayuda a los malos
cuando son más que los buenos.
No sé si és per culpa dels teus, dels meus o dels de la Clídice, però em temo que entre tots tres s'ho varen guanyar a pols. De manera que em sembla que haurem de empassar quina per anys a venir.
Matiso al Brian. Sí, de moment palos, però al final vàrem guanyar els bons! De la mateixa manera que es van empassar pel forat de la història nazis i comunistes.
Bé, més que guanyar els bons, diem...els menys dolents.
Meus o teus.. té raó en Brian.. Qui som els que vam sobreviure als Sarrahins, Criteri?
Clidice, m'he baixat el primer politono de la meva vida, vaig trigar 1h.. ara al meu mòbil tb sona Darth Vader..
No sé si entenc el que preguntes Jordi, et conetesto doncs una obvietat: va guanyar la cristiandat. Que ja no sé si son "dels teus".
Diu que els teus estan emperrats en treure una festa religiosa per commemorar el 14 d'Abril -règim extraordinàri el que encetà, per cert :)- Peixet pel populatxo com sempre, ara que no els ha sortit bé lo del monument gai a la Sagrada f.
Realment estic desconcertat. CIU, després d'una pila d'anys a l'oposició decideix posar-se mans a l'obra i comença per desfer les poques coses bones que havia fet el tripartit (la setmana blanca, inclosa). Quina vergonya sentir que es poc el que es deixa de contaminar, com si poguessim malbaratar ni una mica de salut de l'aire. Puig és un polític, en el mal sentit de la paraula, en el bo caldrà que ho demostri.
Deu anirá amb Bicing però tú, deus volar...
No, encara no volo, però tot arribarà..
Criteri, crec que podríem considerar, efectivament, que pertanyo a aquesta "cristiandat" a què fas referència, era això dels "bons" el que em feia dubtar, ja saps que una cosa és Mossèn Ballarin i l'altra Torquemada o Isabel la Catòlica i la seva sacrosanta i pundenta camisa..
Evo, com sempre, totalment d'acord..
Publica un comentari a l'entrada