He tornat a veure Ordet, l'obra mestra de Dreyer, i he aprofitat per rellegir alguns paràgrafs del Frygt og Baeven de Kierkegaard en la seva edició en castellà, que d'alemany no en tinc ni idea. Si bé es podria dir que tota la obra de Dreyer està impregnada per la filosofia de Kierkegaard, és amb Ordet on aquesta influència es fa més evident. Parlar de Dreyer i parlar de Kierkegaard és parlar de la fe; potser en parlo un altre dia, de la fe vull dir, avui però em fa mandra.
Ordet: Johannes, el germà que ha estudiat teologia i que tothom considera un dement, pren la paraula de Déu per ordenar a Inger que s'aixequi del seu taüt. Aquesta és l'escena final, un autèntic prodigi narratiu. Narrar un miracle amb la naturalitat amb què ho fa Dreyer no és fàcil. El moviment de la càmera és quasi imperceptible de tal manera que sembla que siguem nosaltres els que enfoquem; Dreyer aconsegueix d'aquesta manera ficar-nos literalment dins l'habitació. Aquest és el pas més difícil, penso. Un cop aconseguit això, quan l'espectador ja és dins l'habitació, el miracle es fa més creïble. La llum només entra per les finestres i produeix uns clarobscurs que doten a l'ambient d'una textura mística. A l'habitació no hi ha cap objecte que distregui la mirada, només un rellotge de cucut com a símbol de la temporalitat. Els enquadraments semblen fets per un geòmetra; la disposició dels personatges és perfecta, sempre amb Johannes sobresortint per sobre de tots, com si fos un far moral. He vist l'escena repetides vegades, quasi de forma obsessiva. Sovint treia la veu i l'escena quedava perfectament explicada tan sols a través de les imatges: no és aquest és el segell dels genis?
La qüestió de la fe queda resumida amb la frase de Johannes al seu germà: Per què entre els creients no hi ha un de sol que cregui? Amb aquesta pregunta Dreyer introdueix la diferència que Kierkegaard establia entre cristianisme (Christendom) i cristiandat (Christenhed). Però ja he dit que d'això no en parlaria. És Setmana Santa. La gent va a missa. En Criteri, l'Apañó, potser en Noctas inclús. A la Rambla Catalunya n'hi havia uns quants cantant amb les palmes enlaire. Per què entre els creients no hi ha un de sol que cregui?
Ordet: Johannes, el germà que ha estudiat teologia i que tothom considera un dement, pren la paraula de Déu per ordenar a Inger que s'aixequi del seu taüt. Aquesta és l'escena final, un autèntic prodigi narratiu. Narrar un miracle amb la naturalitat amb què ho fa Dreyer no és fàcil. El moviment de la càmera és quasi imperceptible de tal manera que sembla que siguem nosaltres els que enfoquem; Dreyer aconsegueix d'aquesta manera ficar-nos literalment dins l'habitació. Aquest és el pas més difícil, penso. Un cop aconseguit això, quan l'espectador ja és dins l'habitació, el miracle es fa més creïble. La llum només entra per les finestres i produeix uns clarobscurs que doten a l'ambient d'una textura mística. A l'habitació no hi ha cap objecte que distregui la mirada, només un rellotge de cucut com a símbol de la temporalitat. Els enquadraments semblen fets per un geòmetra; la disposició dels personatges és perfecta, sempre amb Johannes sobresortint per sobre de tots, com si fos un far moral. He vist l'escena repetides vegades, quasi de forma obsessiva. Sovint treia la veu i l'escena quedava perfectament explicada tan sols a través de les imatges: no és aquest és el segell dels genis?
La qüestió de la fe queda resumida amb la frase de Johannes al seu germà: Per què entre els creients no hi ha un de sol que cregui? Amb aquesta pregunta Dreyer introdueix la diferència que Kierkegaard establia entre cristianisme (Christendom) i cristiandat (Christenhed). Però ja he dit que d'això no en parlaria. És Setmana Santa. La gent va a missa. En Criteri, l'Apañó, potser en Noctas inclús. A la Rambla Catalunya n'hi havia uns quants cantant amb les palmes enlaire. Per què entre els creients no hi ha un de sol que cregui?
25 comentaris:
Molt afinat, quim. Aquesta pel.licula te moltes virtuts, pero el mes sorprenent es la capacitat de deixar-te perplex.
Aixo va mes enlla de l'estil, es una questio gairebe de fe..
Jordi marron
Sóc ignorantot en filosofia però em sonava que Kierk. era creient
"a Dios tenemos que acercarnos uno por uno, como individuos, no en masa.” Fue un pensador religioso apasionado, ...
La recomenació de la pelisembla interessant.
D'altra banda tot i acceptar la feblesa de la fe de molts creients també podíem preguntar: Perquè creuen els no creients?
"Criteri, els bons i els dolents existeixen -que jo recordi- des de la Bíblia, de Caïm a Mourinho.."
reconec que aquí "touchée". Ara, sobre això caldria afinar molt,caldrienmolts folis.
Hospederia sense tele, a Santiago -sí, la veig als hotels- aaprofito per comentar que pensí també amb vosaltres menjacapellans blogaires al veure a un balcó "Eu non l'espero" al San Pare, o la processó atea de Madrid amb eel trono de la Virgen del Condón.
Bons i dolents ?:)
Be, Quim, veig que ets creient. Super creient. Qui, si no, es mortificaria amb Kirkegaard i Dreyer? Ben mirat, el problema de molts creients seria el creure massa.
Ja he dit que no parlaria de la fe, avui almenys.
Bona la pregunta d'en criteri: Per què creuen els no creients?
Evo, sí, probablement sóc un creient sense objecte cosa que fa la cosa més dramàtica...
Senyors Masovers de la Vaca:
Vinc de repassar els comentaris del post anterior, i després d'un atac d'aquells de "no pot ser veritat el que estic llegint..." em veig obrigat a reobrir el tema Criteri-Pafiam.
Fixin-se que el susoditxo s'ha limitat a fer-se la víctima i plorar una mica, com és habitual en ell, però NO ha negat l'afirmació que de forma rotunda deixí anar i que de nou aquí reitero:
Criteri és Pafiam.
Jo sé que ho és i aviat donaré la informació definitiva, però abans li ho pregunto a ell, directament, i espero que no se'm faci l'orni.
Criteri: tindràs valor de negar que ets el maleducat i l'insolent que hi havia darrera el Pafiam?
T'aconsello que diguis la veritat, no fos cas que t'hagis d'acabar posant vermell com un tomàquet.
Aquest tema és de vital importància i tots aquests cavallers aquí congregats com fa al cas hi tenen un viu interès.
Així que no em figis d'estudi, pollastre.
Eufemio
(Aquell qui bñe parla)
PD: Aquesta mateixa interpelació àpareixerà, tard o d'hora, al teu bloc Espero que arribis a temps amb la tisora, la goma d'esborrar, o el que sigui que fas servir per silenciar-me.
I ara... silenci. Esperem.
¿Dices Eufemio que Criteri es Pafiam?... bueno y ¿qué?. Qué importancia puede tener ser tal o cual bloguer. ¿Acaso no eres tú, Eufemio, una mala caricatura de Margarito? –por eso has masculinizado un nick eminentemente femenino-, ¿no eras tú, recuerdas? Unalunarara, Elkenarra, Anakin y un sinnúmero inacabable de nicks y ahora en can Apañó eres, Ladillo, siguiendo en la imitación masculina de otros nicks notorios e intelectualmente poderosos a los que admiras en secreto, olvidando que “la mona aunque se vista de seda, mona se queda”. Acaso no escribes ahora en un horroroso catalán -"susoditxo" y otras perlas- para disimular tu procedencia y así confundir a todos creyendo quizás, que vas a pasar desapercibido. Esto si que tendría que preocuparte (que se te vea el plumero) y no que Criteri sea Pafiam o la reina de Inglaterra. Tú si que eres un cobarde y un estúpido troll, acosador, truhán y puñalesco, tú si que eres basura inmunda. ¿Cómo te atreves a molestar siquiera sea levemente a todo un caballero como el Sr. Maspons?, ¿Por qué no te vas ya de una vez a tomar por el culo y nos dejas tranquilos a Criteri y a sus lectores?. ¿Tan enfermo estás?. Te molesta haber fracasado con tu blog demencial y obsesivo en que si por algo descuella es por la ausencia total de lectores. Pues… jódete.
Cavallers, bòvids i altres especimens:
Han de saber vostès que aquest Ballroom, ahir a la nit era Maquiavelo a can Criteri, i deia de mi els mateixos penjaments que avui, només amb la petita diferència del catlà que parlo -impol·lut, com poden comprovar. El cas és que l'Inefable Criteri-Pafiam aviat va córrer a esborrar-lo, junt amb un que havia deixat jo, o sigui que Maquiavelo i Eufemio avall per l'aigüera, glub glub glub.
Res, simplement dir que de tot això que diu de les identitats només encerta en una cosa, que la resta, nàaaaastic de plàstic, que aquest senyor és molt moc dotat per a les coses fines, de perspicàcia i sagacitat. És un destrales que, mira per on, ara s'ha posat de banda del meu odiat Pafiam-Criteri.
Salut, Cavallers.
Visca la Raça Frisona-Holstein!
Tú Eufemio, siempre respondiendo tangencialmente. Ser Pafiam no le importa a nadie. Ser Elkenarra, Unalunarara y Cuando Sally..., etc. etc. ya es más grave dado el número de "damnificados" que dejaste a lo largo de tus correrías por esos blogs de Dios. No sé a qué juegas pero no tiene gracia ninguna eso que te traes entre manos, sobre todo porque a nadie le interesa. Harías bien en permanecer en silencio y no dar más la vara, la condescendencia de los propietarios del blog algún día se terminará y definitivamente nos libraremos de ti como ya ocurrió en U.Q.V y ahora, en Can Criteri..
Ets divertidíssim, Ballroom. Com pots ser tan cec?
Amics, disculpeu aquest merder. Jo ja només tinc un parell més de "leaks" per filtrar, i no sé si serà aquí o en una altra publicació respectable. De moment callo, com suggereix el "susodit" Ballroom (lu he dichu bé?
Saaaalut, Reis dels Prats on Pastura la Susoditxa
Això comença a semblar la nit dels ignorants època carles cuní, quan es començava parlant demanant la capital de mongòlia i s'acabava debatent sobre si en joan capri era viu (ho era, de viu, però la gent trucava i trucava per dir que era mort i ben mort, fins que un parell de dies més tard, va trucar el nebot indignat..)..
Amics i meta amics amb dobles i triples personalitats, aquí sou tots benvinguts, però de debò que la identitat del pafiam a mi no em treu la son, i aquesta no em sembla la millor plaça per a debatre-ho, sincerament..
El to d'alguns em sembla una mica maccarthista i no m'agrada.. en criteri i jo estem en desacord en moltes coses, però aquí es tracta d'expressar opinions i debatre i no de desmuntar conxorxes judeomasòniques..
P.S. Per cert, algú ha vist Ordet? Algú ha legit Kierkegard?
Fa setmanes que passo de contestar i publicar l'insultador a casa meva. Menys doncs ho faré en casa tan respectable encar que bolche :) i menys ara que es despenja en qüestions tan peregrines.
Durant els llargs mesos d'assetjament -jo estúpidament condescent- a que vaig ser sotmés,l'únic que vaig aconseguir va ser que fugissin alguns respectables comentaristes, però mai que el trollerio comentés res d'allò que publicava.
Per tant,no em compteu com a comentarista fins que aital olla de cols hagi fet la bullida. Ja en vaig tenir prou!! I gràcies a Maqui.
Total, que qui calla otorga, i callant admet que és el carallot del Pafiam.
De fet, fa un cert temps li vaig insinuar molt subtilment que sabia que Pafiam era ell. La seva resposta va ser que no ho fes córrer, i de seguida va esborrar els comentaris comprometedors. Jo m'he aguantat tot aquest temps fins que la falsedat del setciències aquest m'ha acabat la paciència.
Molt rebé, Criteri, tira la pedra i amaga la mà, refotut fals, beato covard.
Què hi farem, el món és així, i aquesta raça mesquina com la teva existeix i pel que es veu existirà.
Apa, siau per sempre. Quedeu alliberats. I l'altre "leak", més sucós que aquest, quedarà sepultat en l'oblit, o us l'haureu d'imaginar, si és que no us l'imagineu ja.
Bye, bye, pajarins.
Intentava passar desapercebut (i tampoc volia destorbar la nit dels ignorants) però, ja que ho preguntes de manera tan directa, no em puc fer més l'orni: no he vist Ordet i no he llegit Kierkegard (sorry). El més proper a Kierkegard que he llegit, ha estat "La meva filosofia" (Com ensorrar la cultura), de Woody Allen.
Tranquil, Brian, era només per centrar el tema.. jo tampoc no he llegit Kierkegard, això són manies d'en Quim que s'accentuen amb l'edat, però Ordet sí que l'he vist vàries vegades i si no has tingut l'ocasió, t'ho recomano..
En qualsevol cas, és una actitud lloable, la teva.. vull dir això de passar desapercebut quan no saps gaire de què parlen, si tothom ho fes, les tertúlies de ràdio serien apassionants.. no et sembla?
No sé qui va dir que si la gent només parlés del que sap, el món seria com un un convent cartoixà
Compte. De les acusacions calumnioses el troll ha passat a la mentida directa per a provocar la contesta. Inocent.
Jo el que volia plantejar -ara m'he adonat- és si en un blog es pot acusar a una persona . Una cosa és un insult -que Déu n'hi dó- però acusar de fets concrets ...No és el mateix que diguin a un: fill de puta, que dir que un va de putes, compte.
No és pel meu cas concret, ni perquè esborreu acusacions "tan terribles", que m'en enfoto. És per si algú sap com va això del dret a l'honor internàutic legalment.
Eso que dices, Anakin-Eufemio con respecto al Sr. Maspons, es una falacia indigna que has pergeñado con objeto de hacerle mal(provocarle daño). Eres un bloguer infecto, venenoso, más que una serpiente de cascabel del Desierto de la Muerte en California. Las calumnias son el último y más delirante intento que suelen dedicar los trolls a sus afectadas y acosadas víctimas para intentar debilitarlas y acabar con ellas. Pero yo te aseguro que eso no será posible mientras yo, querubín, guardíán divino del reino de los Cielos, esté en atenta custodia del jardín de los humanos, presto a acabar con las serpientes del mal que este mundo pueblan.
Pues yo, amigo Ballroom, no encuentro tan delirante la tesis de Eufemio. Más de una vez lo pensé, y si lo dice será por algo.
Claro, Anónimo, como que tú eres el infecto Eufemio. A veces me sorprende tu, digamos, "candidez" escribiéndote elogios a ti mismo y creyendo que vamos a "tragar" tus propias elucubraciones. Aquí solemos ser un poco más inteligentes que en tu Venezuela natal. No te hagas muchas ilusiones que los amigos de la "Vaca" tan pronto vean de qué pie cojeas, acabarán con todo vestigio del incipiente trollerío que pretendes instaurar en este honorable blog.
En relación a la pregunta que Ud. formula Sr. Maspons (El Criteri) sobre si existe el derecho al honor en Internet, debo decirle que ¡y tanto que sí!. Hace tres o cuatro meses la Audiencia Nacional condenó a pena de cárcel a un internauta que se ocultaba bajo el nick de "espinete" por injurias y calumnias vertidas, en un blog deportivo contra su autor. Así es que si lo considera oportuno, Sr. Maspons, ponga su caso en manos de un buen abogado y verá como engorda su peculio a expensas de este inmoral y deslenguado troll que le acosa.
Prenc bona nota i agraeixo la informació i l'estima amb què en té; sr. Ballroom.
Però que plastes que sou! Voleu deixar de barallar-vos a la vaca? aneu a un altre lloc a escridassar-vos! esteu espatllant l'ambient pastoril...! Això comença a semblar telecinco! Fareu que acabi canviant de canal!
Una lectora anònima.
No canviïs de canal, Cris, si us plau!! Estic a punt de penjar un video d'un striptease d'en Quim amb les variacions Goldberg de fons!!
Jajajajaja!!! Si és així, em quedo! ;-)
Per cert, gran pel.licula Ordet, si no recordo malament la vam veure en els temps de cinefòrum al carrer Hedilla, oi?
Publica un comentari a l'entrada