23 d’octubre 2011

Perretxikoak basoan

Deia Wittgenstein que ètica i estètica són dues cares de la mateixa moneda i que la diferència entre ambdós termes és molt subtil. Per això tantes vegades una sola imatge o fins i tot un so pot arribar a resultar-nos moralment indigerible.
Una composició estètica com la de la fotografia que precedeix el text, ha arribat a tenir en mi la curiosa capacitat de provocar-me una polsió instintiva de rebuig. Tinc una amiga basca que quan aquests individus apareixen a la tele per tal d'anunciar a la resta dels mortals que són portadors d'un missatge transcendental dels Déus, exclama: Ya están ahí las setas, otra vez.
Vaig meditar uns minuts l'altre dia sobre la reacció ètico-immunològica que provoquen las setas al meu organisme, però no en vaig treure res de concluent més enllà de 3 o 4 idees mal embastades.
Fa uns mesos, vaig llegir que la ciència defineix la intel.ligència com la capacitat de canviar d'opinió en un entorn inestable. No és una mala definició, aquesta. Tots hem tingut l'oportunitat d'intentar convèncer un burro amb la boina calada fins les orelles de que dos més dos no són cinc. És exasperant. Però si el burro porta metralleta, ja sigui un marine, un mosso o un gudari disfressat de bolet, a banda de perdre els nervis i la salut, pot resultar un exercici força perillós.
Potser és només que sóc portador d'una genètica simplista. Ara recordo el meu avi quan ja tenia un peu a l'altra barri assegut a la butaca de casa seva mirant la tele. Només reaccionava als gols del Barça i a la presència de capellans i de José María Aznar. Quan apareixia el Sant Pare, una sotana o el senyor del bigoti, movia els braços i buscava el comandament. Sovint amb els nervis s'equivocava de botó i pujava el volum fins eixordar la resta de la família. Llavors corríem a ajudar-lo i canviàvem de canal.
Aquests dies, remenant calaixos, he trobat una samarreta amb les mànigues retallades de color taronja amb uns bolets dibuixats i la següent inscripció: perretxikoak basoan. No us explicaré el motiu pel qual encara la conservo després de més de 12 anys, potser ho faci en una altra ocasió. Però el cas és que aquestes paraules m'han vingut al cap recordant la faula dels bolets que finalment han après a jugar als escacs. A partir d'ara, las setas en el bosque. I com deia el poeta (o Guardiola, ara no n'estic segur), tot està per fer i tot és possible.

10 comentaris:

rits ha dit...

segurament no els quedava altre remei, però mira, a mi m'és igual, va ser una bona notícia i darrerament n'estem molt mancats.

Clidice ha dit...

els perretxikos són bolets, bons bolets, els altres ... doncs com ton avi, a córrer a prémer el comandament. No recordo ni un dia de la meva vida sense ells, ara em sembla un somni estrany. Però no és cap novetat, tot plegat, tantes vegades, sembla que ho estiguem somniant.

jardinitis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Marron ha dit...

Sí, rits, el diari fa mesos que sembla un full parroquial apocalíptic.. les bones notícies s'agraeixen vinguin d'on vinguin.. Clídice, segueix somiant, mai no està de més..

Evocacions ha dit...

No parlem de bolets que m'he passat un cap de setmana de cagada pastorets. Salut. La foto té tela. M'he enrecordat de les meves estades al Xalaparta.

Jordi Marron ha dit...

ja, ja, evo.. tranqui, que està plovent, la setmana vinent hi pots tornar..

Evocacions ha dit...

QUe es preparin a Alella. Una vegada vaig trobar 4 rovellons al camí de La Font de l'Eucaliptus i un parell de Rossinyols prop d'altra font.

Jordi Marrón ha dit...

Molta sort!

La nena del pou ha dit...

Veig que t'ha calat lo de la Lidia i las setas... A veure què fa ara el govern del PP, l'altra imatge que provoca vomitera, perquè si ETA no existeix se l'hauran d'inventar -han estat utilitzant i manipulant per les seves campanyes electorals tot el tema i ara se'ls acaba la bicoca. Què faran? Només es podran ficar amb els catalans. Per copiar-te citaré també Guardiola (o la DGT): Cordem-nos els cinturó que ens espera un viatge...

Jordi Marron ha dit...

Aquesta sí que és bona, després de tant de temps i resulta que tenies un blog.. gràcies per recordar-me allò de las setas via FB, nena del pou, em va inspirar la idea central del text.. I la Lídia a Califòrnia sense saber que les seves setas han fructificat a internet..

Pel PP no pateixis, el galliner queda molt tranquil quan la guineu se'n va.. els bulldogs només borden quan mana l'esquerra, a la meseta i més a prop.. després vindrà la calma, el buen rollito, el hablo catalán en la intimidad y el movimiento de liberación vasco, i un pacte fiscal, i els diaris aquí parlaran del barça o dels llauners i aquí pau i després glòria, que diuen..