10 d’abril 2009

Nens

Us vull presentar el meu darrer referent literari. No he llegit cap dels seus 2 llibres i no sé si ho faré mai, però l'he descobert recentment en un d'aquells fulls parroquials que regala l'Ajuntament per promocionar-se -sense èxit- entre els escèptics i m'ha semblat genial: es diu Kevin, és del meu barri, vol ser biòleg marí i davant la pregunta de com veu el món respon amb un càustic fatal!

Com se’t va acudir d’escriure un conte?
Me regalaron una libreta y empecé a escribir sobre el mar. Y cuando ya tenía un texto hecho, me gustó y decidí hacer un cuento. Me salió divertido, porque puse bromas.
Quina edat tenies?
Nueve años.
I per què sobre el mar?
Es lo que más me gusta. Me gusta más la fauna marina que la terrestre.
Què t’agrada del mar?
Todo.
I des de quan t’interessen els temes marins?
Desde que tenía tres años o así.
Has dit que escrivies en una llibreta, a mà.
Sí. La letra está un poco mal, porque tenía nueve años y escribía deprisa.
Quan escrivies?
En todas partes. A veces me llevaba la libreta de excursión y cuando me aburría la sacaba y me pasaba media hora escribiendo. Después ya no seguía porque se me cansaba la mano.
Sempre duies aquesta llibreta amb tu?
Sí.
I quan et venia una idea, l’agafaves i a escriure?
Sí.
Què volies explicar amb aquests dos contes?
Quería que la gente aprendiese las características de la fauna marina y que se divirtiera al leerlos.
Parla’ns del primer d’ells, Brandi y Brenda: aventura en el mar.
Explica la historia de un tiburón que no conoce a nadie. Va a una playa, donde se encuentra con una delfín hembra y se enamora de ella. Y poco a poco se hacen amigos. Con este cuento se aprende cómo es la vida del tiburón y la del delfín. Y enseña las diferencias entre un pez y un mamífero.
I Brandi y Brenda: Reencuentro con sus padres, també t’ha sortit divertit?
Sí (riu), más que el primero. Aquí hablo del lenguado, del pulpo y del salmón.
Com et vas documentar?
Con libros, con documentales, en Internet... También he hecho excursiones para documentarme: fui a L’Aquàrium, por ejemplo. Y con mis asignaturas. Se nota que escucho en clase, ¿eh?
Repetiries l’experiència de fer un conte?
Creo que sí. Cuando tenga más tiempo libre, a lo mejor en verano, me animo otra vez. Pero si escribo algo ahora no será un cuento. Será de nuevo una historia del mar, pero los protagonistas serán personas, y los peces no hablarán.
La teva mare és autora de dos llibres. Això ha inf luït en la teva afició?
Me gustaría aclarar que si he escrito estos dos cuentos es porque yo he querido. Hay personas que piensan que mi madre me ha obligado a escribir y no es así. Lo he hecho porque me gusta.
Quins plans tens per al futur?
Quiero ser biólogo marino. Me gustaría trabajar en las profundidades, como hacen en L’Aquàrium o en el zoo.
Quines aficions tens?
Las principales son leer, escribir y estudiar. De momento. Cuando llegue el verano ya no sé qué será lo principal.
Com veus el món?
Fatal.
I els adults, com els veus?
Hay algunos que tienen cabeza, pero otros no.
Podries posar-ne algun exemple?
Hay personas que no educan bien a sus hijos. O que sólo piensan en el dinero. Son codiciosos.
En quina mena de societat voldries viure?
En una sociedad sin guerras, donde no haya racismo y en la que todos nos llevásemos bien en la vida.
Què et sembla el Poble Sec?
Un pueblo.
T’agrada?
Más o menos.
Milloraries alguna cosa a Barcelona?
Sí, todo lo que he dicho antes: que no hubiese racismo, que nos llevásemos bien y que la gente no se pusiese a hacer ruido a las tantas de la noche.

* * *
Decididament els adults no tenim res a fer davant la lògica meridiana dels nens. La seva ingenuïtat i la seva contagiosa bona fe ens evoquen l'essència del que érem i ja no som. La seva presència ens contamina positivament i ens aporta aquella dosi d'optimisme que ens fa tirar endavant i ens permet suportar les envestides d'un futur incert i un món caòtic i injust. Els nens donen bon rotllo, sempre somriuen i arreglarien el món si els ho deixéssim provar. Al G20, l'FMI, l'ONU, als governs inoperants d'arreu i als ministres de la fe i de la guerra els aniria millor si comptessin amb nens als seus equips d'assessors. Són nets, transparents, honestos, intel.ligents i fidels. Resulta curiós com anem pel món pensant-nos que tot ens pertany quan en realitat en són ells els amos absoluts. Llegir acuradament aquesta entrevista m'ha fet descobrir una perspectiva nova per a quasi cadascun dels temes tractats. I a més tenen la virtud de ser naturals amb tot allò que als adults ens queda naïf. Són genials, no?