M'ha fet molta gràcia l'escrit que en Quim ha dedicat a l'Obèlix i el fet que porti dies pensant en ell i el seu menir. Resulta curiós quan determinats paral.lelismes conflueixen en el temps. Jo porto uns dies pensant en D'Artagnan. Encara que el meu temps de lleure s'hagi reduit fins a ser poc més que un sospir enmig del caos, encara remugo i sordejo davant la vida i trec el cap de tant en tant per la finestra de l'estable que en Quim manté oberta perquè la vaca respiri.El cas és que després d'una feixuga però enriquidora experiència amb la Incerta Glòria de Joan Sales, vaig recórrer a Dumas per a tornar a agafar embranzida. És un antic truc que no em falla mai. Vaig triar La màscara de ferro. El que em pensava que era una entrega més de les aventures dels cèlebres 4 mosqueters, va resultar ser-ne l'epíleg. En poc més de 10 o 15 pàgines, el gran Dumas liquida un per un tots els protagonistes -amb l'excepció d'Aramis- al final d'una empresa que ni tan sols resulta exitosa. Mor en combat, fins i tot, el Vescompte de Bragelogne, Raoul, fill d'Athos, malalt d'amor per una joveneta que ha preferit començar-li a fer la cort al Rei més cretí de tots. Mort Raoul, una sort de fill dels 4, la història queda definitivament finiquitada. Les darreres pàgines Dumas les dedica a que el lector conegui les circumstàncies de la mort de D'Artagnan uns anys més tard. Quina és la raó d'aquesta escabetxina no apte per a mitòmans? La trobem al darrer paràgraf on apareix el geni visionari de l'autor:
De los 4 valientes cuya historia hemos narrado, no quedaba más que uno sólo: Aramis. La fuerza, la nobleza y el valor se habían remontado a Dios; la astucia, más hábil, les sobrevivió y moró sobre la tierra.
La noblesa, Athos, el valor, D'Artagnan i la força, Porthos, no són capaces de sobreviure a l'astúcia. No està malament la lliçó. El primer té una mort serena i resignada. D'Artagnan per una bala perduda després de rebre l'ordre de nomenament de Mariscal de França. Però ha estat Porthos que m'ha fet pensar en les referències a Obèlix d'en Quim. Perquè també s'afegeix a la fallida empresa amb l'amistat abnegada que l'uneix a Aramis com a únic motor de la seva voluntat. I acaba sepultat per l'única roca que no ha estat capaç de sostenir, vés per on! Més paral.lelismes, menirs i tot..
Els somnis d'Aramis d'arribar a Papa de la mà d'un rei usurpador -bessó univitel.lí de Lluís XIV- suposo que s'acaben esbaint en l'horitzó asolellat de l'exil.li espanyol, però no dubto que -en tant que home d'església astut i hedonista- el vell mosqueter trobarà nous plaers recuperat del tot de l'aflicció dels fracassos i el buit contagiós de les absències. En qualsevol cas, no ho sabrem mai. Però el que Dumas ens va deixar clar és que l'astúcia és l'única virtut capaç de sobreviure als fantasmes del passat i que com deia Gandhi conèixer el nostre caràcter ens pot donar pistes de quin serà el nostre final.
P.S. M'han encantat els versos, Quim. Qui nés l'autor?
De los 4 valientes cuya historia hemos narrado, no quedaba más que uno sólo: Aramis. La fuerza, la nobleza y el valor se habían remontado a Dios; la astucia, más hábil, les sobrevivió y moró sobre la tierra.
La noblesa, Athos, el valor, D'Artagnan i la força, Porthos, no són capaces de sobreviure a l'astúcia. No està malament la lliçó. El primer té una mort serena i resignada. D'Artagnan per una bala perduda després de rebre l'ordre de nomenament de Mariscal de França. Però ha estat Porthos que m'ha fet pensar en les referències a Obèlix d'en Quim. Perquè també s'afegeix a la fallida empresa amb l'amistat abnegada que l'uneix a Aramis com a únic motor de la seva voluntat. I acaba sepultat per l'única roca que no ha estat capaç de sostenir, vés per on! Més paral.lelismes, menirs i tot..
Els somnis d'Aramis d'arribar a Papa de la mà d'un rei usurpador -bessó univitel.lí de Lluís XIV- suposo que s'acaben esbaint en l'horitzó asolellat de l'exil.li espanyol, però no dubto que -en tant que home d'església astut i hedonista- el vell mosqueter trobarà nous plaers recuperat del tot de l'aflicció dels fracassos i el buit contagiós de les absències. En qualsevol cas, no ho sabrem mai. Però el que Dumas ens va deixar clar és que l'astúcia és l'única virtut capaç de sobreviure als fantasmes del passat i que com deia Gandhi conèixer el nostre caràcter ens pot donar pistes de quin serà el nostre final.
P.S. M'han encantat els versos, Quim. Qui nés l'autor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada