13 d’octubre 2009

L'infinit

He sentit vàries vegades aquests dies Alejandro Amenábar explicar la concepció metafísica d'Àgora. Una nit estrellada, en la immensitat del mar, va mirar el cel i va ser conscient del caràcter insignificant propi del gènere humà. Aquell dia va decidir dedicar una pel.lícula a la Ciència i la Cultura. És una simple qüestió de perspectiva. Només cal un entorn propens i una lleu inclinació del cap, res més. A mi em va passar fa molts anys a la Vall Ferrera, quan vaig descobrir la Via Lactea i em vaig sentir petit com un electró desconcertat.
Em preguntava aquesta tarda, sentint la compareixença de Ricardo Costa, amb aquest deix impostat inconfusible a mig camí entre el Màster a l'IESE i les dependències Vaticanes, si aquesta colla de lladres filemònics han mirat mai l'univers i davant la immensitat del no-res s'han sentit insignificants. No ho crec, la veritat. Digueu-me ressentit social, però crec que hi ha coses que són manifestament incompatibles. En Quim parlava un dia de l'estètica de la corrupció. Per mi no caldria investigar res, només cal sentir-los parlar. El delicte arriba tard o d'hora. No es pot ser tan cretí i honrat alhora.
En fi, m'agradaria buscar Déu i parlar de formigues, però l'actualitat fa dies que és com el terra dels lavabos de les discoteques, se t'enganxa la merda i l'arrossegues i la sents tot el dia.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

La meva Via Làctea va ser a Vall Cardós, devia ser la mateixa que la teva ;) dalt del cim del Montcaubo. Una imatge que et fa sentir petita com una formiga, però que et fa agrair no ser-ho, perquè no podries apreciar-la. Els del lavabo brut de discoteca? Seran els més rics del cementiri :)

Quim ha dit...

la millor manera de netejar les sabates és passejar per un camp humit ple de formigues

ana ha dit...

Quanta roba bruta i quin poc sabó! Quants porcs pudents amb rolex d’or! Després em titlleu d’enarbolada però és que m’agafen ganes que arribi Sant Martí i fer botifarres de tots aquests garrins.

Anònim ha dit...

Sant Martí, 12 de novembre, festa major d'arenys de munt, vila independent del maresme!

ana ha dit...

Arenys de Munt, ummm... quin millor lloc que aquest per començart a cremar pèl de garrí i collir la sang en galledes, no millor encara, deixar que la sang de tots els porcs regalimi per la riera. Si us plau, cal fer-li arribar la proposta a l'alcalde i als seus entusiastes arenyencs. Bon cop de fals!!!!