El mòdem

Telefònica ha pensat que dos mesos sense internet eren un càstig més que suficient per haver decidit canviar de pis, i finalment m'ha regalat un nou mòdem. L'operari, un noi rus esprimatxat i d'un servilisme un xic forçat, me l'ha instal·lat en cinc minuts. Cinc minuts de conversa han estat suficients per adonar-me de com la literatura ha esbiaixat la visió que tinc del poble rus. El pobre noi no m'ha semblat que tingués cap intenció de redimir el món i tampoc li he notat cap signe evident de contradicció moral. Quan ha acabat li he dit que se m'havia espatllat el samovar però que tenia un parell de birres a la nevera. Em sembla que la broma no li ha fet gaire gràcia perquè s'ha disculpat dient que tenia molta feina i ha marxat deixant-me sol amb el meu nou mòdem. Els modems són aparells agradables de veure perquè són discrets. A diferència d'altres aparells més escandalosos, no fan soroll i la seva mida és més que raonable. Sembla que el món del disseny, regit sempre per la llei de a veure qui la fa més grossa, encara no hi ha ficat mà, cosa que s'agraeix. El mòdem que m'ha instal·lat el rus és blanc i a la part frontal hi ha nou ranures que es van il·luminant alternativament. Si fos arrodonit i volés podríem confondre'l amb un ovni. La il·luminació va del verd al taronja, d'esquerra a dreta. Les dues ranures centrals són les més mandroses i costa que s'il·luminin, no sé si això és bon senyal però de moment sembla que tira. En canvi la ranura que fa vuit està permanentment encesa mentre la nou fa pampallugues. He tancat tots els llums del pis, m'he servit una copa de vi i he estat una bona estona observant l'aparell il·luminat. Fa patxoca tenir una cosa així a casa. Em fa sentir com si visqués en un pis del segle que ve. Potser més endavant decideixo posar-lo en un lloc més visible...