No em sembla anecdòtic el fet que una de les primeres decisions del govern Mas sigui la d'eliminar la limitació de velocitat dels 80 km per hora a l'àrea metropolitana. Si una cosa caracteritza els liberals és la passió per la velocitat. El regal de benvinguda d'en Mas, més que cap altra cosa, és la manifestació d'una pulsió compartida per tots aquells que no poden concebre un país que no estigui fragmentat per autopistes de quatre carrils embellides per vehicles de gran cilindrada.
No crec que aquesta postura en contra dels límits imposats tingui res a veure amb l'aversió que manifesten envers qualsevol intent de l'Estat per restringir el que ells anomenen la llibertat. Dic això perquè si l'Estat els obligués a circular a més de 80 km per hora, probablement ho celebrarien.
Anar ràpid per arribar els primers. Ser els primers va unit indissolublement a la cultura de l'èxit que actualment és l'única cultura real, però no només: l'èxit d'uns quants és sempre el fracàs d'uns altres. Davant d'aquest últim axioma hi ha dues actituds possibles: la indiferència o la complaença. Tant la manca d'empatia cap al fracassat com el goig de veure'l endarrerit respecte a un mateix, és una de les característiques bàsiques del caràcter liberal.
Parlo de caràcter liberal i no d'ideologia liberal perquè no es tracta tant d'una qüestió ideològica sinó més aviat d'una qüestió biològica, és a dir que no passa per la raó sinó per les capes més profundes i insondables de la naturalesa humana. El caràcter dels liberals contemporanis només s'ha pogut manifestar amb tota la seva cruesa quan han començat a flaquejar els autèntics valors cristians. En aquest sentit ser cristià i liberal em sembla totalment oximorònic. Aquest caràcter liberal es caracteritza per la seva resistència a mirar enrere i, sobretot, en no tenir dubtes morals. Mirar enrere i dubtar alenteix la marxa i es corre el risc de patir un avançament.
Que la velocitat va lligada a l'èxit em sembla poc qüestionable però la velocitat també implica un factor no menys important. La velocitat difumina la realitat, fa que la realitat sigui menys real, per dir-ho d'alguna manera. Prémer l'accelerador és incompatible amb la possibilitat de percebre els matisos d'allò que ens envolta. Així, a la mirada complaent o indiferent dels liberals envers els fracassats, s'hi suma, gràcies a la velocitat, la visió d'una realitat social falsejada o la no visió de la mateixa.
La velocitat és el combustible que fan servir els liberals actuals pel que ells entenen com a progrés que ja no consisteix en aquella voluntat de crear un estat segons els ideals il·lustrats sinó simplement en desmantellar-lo del tot. El progrés liberal és doncs el que segueix: avançar amb celeritat qui sap a on despreocupant-se del tot de les runes que es van quedant enrere.
No crec que aquesta postura en contra dels límits imposats tingui res a veure amb l'aversió que manifesten envers qualsevol intent de l'Estat per restringir el que ells anomenen la llibertat. Dic això perquè si l'Estat els obligués a circular a més de 80 km per hora, probablement ho celebrarien.
Anar ràpid per arribar els primers. Ser els primers va unit indissolublement a la cultura de l'èxit que actualment és l'única cultura real, però no només: l'èxit d'uns quants és sempre el fracàs d'uns altres. Davant d'aquest últim axioma hi ha dues actituds possibles: la indiferència o la complaença. Tant la manca d'empatia cap al fracassat com el goig de veure'l endarrerit respecte a un mateix, és una de les característiques bàsiques del caràcter liberal.
Parlo de caràcter liberal i no d'ideologia liberal perquè no es tracta tant d'una qüestió ideològica sinó més aviat d'una qüestió biològica, és a dir que no passa per la raó sinó per les capes més profundes i insondables de la naturalesa humana. El caràcter dels liberals contemporanis només s'ha pogut manifestar amb tota la seva cruesa quan han començat a flaquejar els autèntics valors cristians. En aquest sentit ser cristià i liberal em sembla totalment oximorònic. Aquest caràcter liberal es caracteritza per la seva resistència a mirar enrere i, sobretot, en no tenir dubtes morals. Mirar enrere i dubtar alenteix la marxa i es corre el risc de patir un avançament.
Que la velocitat va lligada a l'èxit em sembla poc qüestionable però la velocitat també implica un factor no menys important. La velocitat difumina la realitat, fa que la realitat sigui menys real, per dir-ho d'alguna manera. Prémer l'accelerador és incompatible amb la possibilitat de percebre els matisos d'allò que ens envolta. Així, a la mirada complaent o indiferent dels liberals envers els fracassats, s'hi suma, gràcies a la velocitat, la visió d'una realitat social falsejada o la no visió de la mateixa.
La velocitat és el combustible que fan servir els liberals actuals pel que ells entenen com a progrés que ja no consisteix en aquella voluntat de crear un estat segons els ideals il·lustrats sinó simplement en desmantellar-lo del tot. El progrés liberal és doncs el que segueix: avançar amb celeritat qui sap a on despreocupant-se del tot de les runes que es van quedant enrere.
10 comentaris:
Que n'ets de ruc!!!
"com a progrés que ja no consisteix en aquella voluntat de crear un estat segons els ideals il·lustrats sinó simplement en desmantellar-lo del tot." D'acord,però insisteixo fins a fer-me pesat que no només hi hem d'incloure els liberals aquí. Mira com sindicats i Montilla s'escarrassen en que aquí es fabriqui no sé quin model de monstre 4x4. Cert és que és una espiral dificil de parar i que aquests de Mas els hi va el correr, el crèixer...i em sembla que no saben ni per a què. Crec que és instintiu.
Criteri, em sembla que el caràcter liberal és actualment bastant transversal, que va bastant més enllà dels partits polítics. En aquest sentit li dono la raó.
Un gran post. M'he adonat que el liberalisme i el neoliberalisme són totalment contraris. No és que un sigui nou i l'altre l'antic, però, al capdavall, sinònims. No. Avui, les esquerres més radicals són qusi liberals... Per això quan dius que "El caràcter dels liberals contemporanis només s'ha pogut manifestar amb tota la seva cruesa quan han començat a flaquejar els autèntics valors cristians. En aquest sentit ser cristià i liberal em sembla totalment oximorònic.", faria, per a mi, més referència als neoliberals. Precisament ho vaig llegir en un text de kolakowski, fa poc: el capitalisme social o catòlic va ser un dels obstacles a la imposició de la injustícia total (la neoliberal, diríem avui). Ostres! EL catolicisme, com el comunisme, com el socialisme, van fer una enorme contribució a la justicia social. Per això, avui campen els neodarwinistes socials (i els maleducats) sense cap tipus de vergonya. (Ara precisament parlava amb la dona sobre la vergonya que alguns tenim i d'altres, no). Bon any a les vaques
Evo, per això parlo del liberals contemporanis o neoliberals i afegeixo a dir que de ideologia poca, que és més una qüestió de caràcter lligat a una moral determinada -molt allunyada de la moral cristiana-. Bon any per a tu també.
La rapidesa en la circulació del capital, en contra del diner lent, adormit, anquilosat... estalviat. Inverteixi, mogui, arrisqui.
La rapidesa en la circulació del personal: canvïi de residència, de feina, de ciutat, de país. Mogui's, no es quedi encantat, lligat de mans i peus per una hipoteca, visqui de lloguer, canvíi de feina...
Espavili's, que els mercats han d'anar vius... ja ho diu la gitana que ven calces a la porta del mercat: nena, me las quitan de las manos...
La velocitat neo-liberal, que de tant veloç derrapa, patina, i s'estampa... però tant se val, l'Estat ja arreglarà l'estropici.
Bon text, Quim, as usual.
Bàsicament d'acord, Quim. Per cert, de l'anunci-amenaça del mateix conseller Puig de fer desaparèixer les càmeres de les comissaries, quina lectura n'hem de fer?
Opció 1: continuarem atonyinant quan ho creguem pertinent
Opció 2: El Govern català no té serveis secrets, però no volem renunciar a tenim penombres
Opció 3: a nosaltres cap nen en bicicleta ens ha de dir a quina velocitat anar o ens ha de fiscalitzar la policia.. amb el que ens va costar que arribessin a ser tant o més cabrons que els altres..
M'ha deixat bocabadat que t'atreveixis, en plena eufòria convergent, a fer una anàlisi com aquesta, i posant el dit a l'ull al liberalisme. Felicitats per l'agossarament. Tot i això, penso que les puntualitzacions que l'Evocacions fa són del tot pertinents: neoliberal diria que és un terme que s'ajusta més al que tu esmentes al teu post, i això en part també és aplicable al terme "darwinisme social", pensament -és un dir- que torna a estar de moda amb una força i un desvergonyiment inesperat.
Leb, totalment d'acord. Et dic el mateix que li vaig dir a l'Evo i em sembla que a l'últim paràgraf deixo ben clar de qui parlo. No parlo ni de Chesterton ni de zweig ni de Marai ni de Magris ni de Chateaubriand... parlo d'uns quants que amaguen el seu filldeputisme rere una suposada ideologia
Gas i passador!!!!
Publica un comentari a l'entrada