Fa dies que una veu interior em recomana fer cas omís de les crítiques que plouen de totes bandes. A mida que en llegeixo de noves, però, més m'indigno; i com més m'indigno, més em reafirmo. Del Full Parroquial del Sr. Gallina Blanca, amb la seva falsa modernitat i les seves firmes convidades, tan mediàtiques com buides de qualsevol interès intel.lectual, a les portades de tots els diaris de l'endemà del boicot al Parlament, sembla que ens sobrevola un crit uníson per desacreditar un moviment que em sembla que s'està convertint en quelcom inesperat que els està fent posar nerviosos. Partidari de matisar, deia el director de l'Ara diumenge passat, en referència a Arcadi Oliveres o Felip Puig entre d'altres. El meu problema és que no recordo els seus matisos a la immersió lingüística, les retallades de l'Estatut o el Tribunal Constitucional. Com el toro de Ferlosio, n'hi ha que coixegen sempre de la mateixa cama i això no és dolent, però com a mínim tenim dret a demanar-los que no ens facin creure que caminen ben drets.No sé si ha estat aquest diari per tietes i tiets de totes les edats, les invectives de Pilar Rahola contra el President de Justícia i Pau (revolucionari frustrat amb vocació de líder, deia, vés quina una lideresa frustrada per excretar un comentari com aquest!), Quim Monzó, Toni Soler, Artur Mas, Duran Lleida, Joan B. Culla, Salvador Cardús o tants altres que s'han despatxat a gust darrerament amb els joves, els progres, els perroflàutics i els antisistema.
Però no ha estat fins avui que he conegut finalment l'origen de la força misteriosa que m'arrossegava cap a la Plaça Catalunya. Rouco Varela ha dit que els joves del 15M "no coneixen Déu" i que tenen les "vides trencades". Aquest país no té remei. I que ningú no es pensi que parlo només d'Espanya, és tota la pell de brau -Catalunya inclosa -que té una capa ancestral de caspa tan recalcitrant com l'urani de Fukushima. És el resultat de no haver descobert a temps la guillotina i d'haver-nos mirat el melic mentre tocàvem el flabiol i vèiem passar la Història com si sentíssim ploure. Aristòcrates que creen opinió en ple segle XXI i escolanets que la difonen. Així ens va.
Per sort, tot i que amb certa flaire d'una patinada de l'avi que no s'aguanta els pets, el President Pujol ha dit aquest matí que entén els indignats perquè són la primera generació des del 1945 que té les espatlles més estretes que els pares. Potser és l'únic que ha entès alguna cosa, al capdavall.
Però no ha estat fins avui que he conegut finalment l'origen de la força misteriosa que m'arrossegava cap a la Plaça Catalunya. Rouco Varela ha dit que els joves del 15M "no coneixen Déu" i que tenen les "vides trencades". Aquest país no té remei. I que ningú no es pensi que parlo només d'Espanya, és tota la pell de brau -Catalunya inclosa -que té una capa ancestral de caspa tan recalcitrant com l'urani de Fukushima. És el resultat de no haver descobert a temps la guillotina i d'haver-nos mirat el melic mentre tocàvem el flabiol i vèiem passar la Història com si sentíssim ploure. Aristòcrates que creen opinió en ple segle XXI i escolanets que la difonen. Així ens va.
Per sort, tot i que amb certa flaire d'una patinada de l'avi que no s'aguanta els pets, el President Pujol ha dit aquest matí que entén els indignats perquè són la primera generació des del 1945 que té les espatlles més estretes que els pares. Potser és l'únic que ha entès alguna cosa, al capdavall.
18 comentaris:
Vinc d'una festa. Lectura ràpida. A raig. Rouca VArela diu no als indignats? Ergo, Visca els indignats. Aforisme: "Rouco Varela diu no als indignats. Ja saps que tu has de dir sí" (Copista, intereconomista, etc). Demà torno.
Zinc pyrythione a dojo i estem salvats!
Potser amb les paraules del Pujol algun canviarà d'opinió i tot, xq mira que li costa a la gent tenir opinió pròpia.
M'ha agradat molt el teu text!
I exacte, si en Rouco diu no, jo dic sí! (i sóc creient). Però era d'esperar, no?
Estic totalment d'acord amb tu, Jordi. M'ha agradat molt l'escrit.
Ahir vaig tenir una assemblea del meu grup polític, en sortir, a la plaça, hi havia assemblea dels "indignats", que no indignes, el meu fill hi era enmig. Nosaltres vam tenir una assemblea molt interessant, tothom va dir la seva i ningú va desbarrar, érem 20. Ells, els de la plaça, tenien una assemblea que semblava molt interessant, eren uns 30 i tothom deia la seva i ningú desbarrava. Jo estava on em toca, el meu fill també. Les tentines dels medis només són la demostració de la lectura ràpida, sense massa reflexió. Alguns dels que dius els he llegit, i em sembla bé que en facin notar els defectes. Si no es fa autocrítica es pot caure en el clixé més absurd. Això si, l'autocrítica mai ha d'arribar a l'extrem de la paralització. Ells, els nostres fills, han de provar de triar quina mena de món volen, perquè el nostre ja ha estat fet i, per variar, se'ns ha escapat de les mans.
Estic d'acord amb tu, Clídice. A mi l'autocrítica no em molesta, i la crítica fonamentada tampoc. El que passa és que he detectat certes ganes i molta víscera en determinades plomes que no m'agraden i que em sonen a poltrones molestes.
És molt més fàcil ficar-se amb els joves indignats que despatxar-se amb la classe política, l'aristocràcia, la corona, el poder, les grans empreses o els bancs quan escrius a determinats llocs; i això és terriblement injust.
És molt interessant la reflexió d'ahir del lladres http://unadelladres.blogspot.com/2011/06/els-fets-mes-greus-de-la-democracia.html.
L'atac més greu contra un parlament des del 23F.. s'han de tenir molt grossos.. podrien tenir la pell igual de fina quan s'atropellen altres drets fonamentals reconeguts a la Carta Universal cada dia i davant dels quals uns callen, els altres assenten i els més cínics fins i tot somriuen.. en fi, que estic cabrejat..
Jo "matisaria" això de associar el moviment dels indignats amb els joves; els qui varen anar a la manifestació del diumenge a Barcelona varen poder comprovar que hi havia gent de totes les edats.
No llegeixo el Full parroquial dels Carulla, però en aquest article breu de Joaquim Coll hi veuràs molt ben resumit el perquè "A Catalunya, la realitat s’amaga vergonyosament, per part dels que només consideren rellevant el que ens allunya de la resta d’Espanya".
NO està gens malament l'article, Brian, gràcies..
Jo hi vaig ser, diumenge, a la mani i és cert que hi havia gent de totes les edats, però jo el que em refereia és que n'hi ha que tenen una predilecció per ficar-se amb els joves i això, que ja fa anys que detecto, més que ideologia és un símptoma de l'edat.. afortunadament no tothom n'és víctima..
El full carulliá és infumable però la font on t'has informat sobre lo de Rouco també. No m'agrada massa el Rouco, tot i que penso que simplistament s'el jutge per la pinta.
Evo, la teva lectura encara és més atrevida: Varela diu: No als indignats.
La transcripció que calia era més aviat aquesta contextual.:“impacta sobre todo en los jóvenes, como estamos viendo estos días con el fenómeno del 15-M de la Puerta del Sol: jóvenes que no conocen a Dios, no conocen a Cristo, que es el Dios con nosotros, la imagen amable y cercana de Dios, de un Dios que va a tu encuentro y te coge la mano para salvarte. Se encuentran con sus vidas rotas, y si las SOLUCIONES TEMPORALES I MATERIALISTAS NO FUNCIONAN, como no están funcionando, el fracaso está servido, y la rebelión también, y el desconcierto todavía más”. (Jo quasi diria que ho signo)
Pujol -SENSE VOLER- ho corrobora quan diu que els joves protesten perquè no viuran tan alegrement com els pares. La part que em té rebotat del 15m és que molts s'hi han apuntat no per idealisme, ni justa indignació, sinó perquè ELLS -un segment d' indignats- les passen putes. Al contrari que nosaltres -penso en Evo, Vaca i jo mateix- que tenim la pastura mínima segura i estem indignats.
Salutacions cordials i indignades.
On dic les passen putes volia dir "no poden tirar tant de veta"
Clidice: Et senta d'allò més bé aquest vestit de diputada que dus. Aquestes assamblees han de ser la òstia...ehhh clidice? Per fi us sentiu realitzats i us escolteu entre vosaltres i sobretot a vosaltres i el blablabla adquireix una èpica que no imaginaveu. Qui ho anava dir ehhhhh? Qui us anava dir a vosaltres, colla de vividors, que el sistema us donaria TAMBÉ la possibilitat de jugar a fer política, de jugar a canviar el mon! sou tots uns poca vergonyes, pero d'aquells que fan història...tots, sense excepció. Sou l'autèntica xusma d'aquest planeta, egoistes reclacitrants incapaços de moure un dit per ningú i tanmateix us les doneu de solidaris! Quin fàstic!
Criteri, els teus apunts sempre s'agraeeixen, però a banda de vaquer, sóc un empresari en crisi, aquí on em veus, tan troskista i roig, i jo no m'atreviria a dir això de la pastura assegurada, perquè en el meu cas no és veritat, però t'entenc..
Respecte el President Pujol, no crec que es refereixi a que volguem viure del cuento, sinó més aviat a que tot plegat comença a fer tuf d'estafa.. estudiar fins els 30, emancipar-se als 40, fer màsters i postgraus a mansalva.. total..
Noctas, afina mejor, macho, que incluso para Castafiore histérica hay que ensayar en casa.
Noctas, el pijo-delincuente, nulidad absoluta, bocazas de bofetón y medio. Consentido ladrón asaltador de trenes de cercanías.
Firmado: Eufemio
Siguiendo con los comentarios de Criteri y la Vaca, tampoco yo tengo el pasto asegurado, como no lo tienen la mayoría de autónomos y pequeños empresarios y profesionales liberales en estas dolorosas Españas.
Y sin tener el pasto asegurado, sino más bien al contrario, sigo pensando que el movimiento del 15- m huele muy, muy mal. Vamos que apesta a progreta que echa patrás, y los comentarios de los idem, aquí presentes, así lo demuestra.
Y no comento con acritud, sino con la convicción de alguien a quien nunca le han regalado nada y TODO lo ha tenido que ganar estando al pie del cañón, y siempre con la espada de Damocles pendiendo sobre la cabeza.
Saludos
Así te va, Apañó. Tan incurablemente fascista.
Molt d'acord amb el teu analis. Alguns mitjans, gairebé tots el que s'autoproclamen "de prestigi" han actuat de forma bastant patètica i trista. Crec que el grup Godó ha destacat per sobre dels altres per guiar l'opinió del català de bé (per variar...)
Doncs jo celebro que el full parroquial el sr carulla hagi aconseguit que La Vanguardia surti en català, així com que surti un mitjà nou amb aire fresc que crea ocupació en un sector tan tocat com el dels pobres periodistes. Jo crec que en la situació econòmica actual no ens podem permetre criticar noves iniciatives sino aplaudirles, no està el horno para bollos. A mi particularment m ha agradat molt l article d avui d Albert Om a Joana Ortega.
Salut.
Jo me n'alegro sempre, de que surti un nou diari i si és en català, per la cosa normalitzadora, encara més. Però els diaris creen opinió i això provoca debat i si alguna cosa del seu plantejament no m'agrada ho dic.. that's all! No vull pas que tanqui l'Ara, eh??
Publica un comentari a l'entrada