Olor de merda

Em recriminareu l'absurditat del títol però jo us puc assegurar que a aquesta expressió oximorònica no li manca sentit. Cometria un error aquell que considerés la merda i la pudor com dues unitats indissociables. Hi ha casos extraordinaris en què la merda no només no put sinó que pot arribar a excitar positivament la membrana pituïtària. La que produeix el meu cos es podria incloure en un d'aquests casos. Desconec el mecanisme fisiològic que es desencadena dins el meu budellam en el moment de la gènesi de la matèria en qüestió. Podria ser l'alimentació. No ho crec. Més aviat m'inclino per alguna glàndula estratègicament situada que recobriria l'excrement d'una fina capa de substància olfactiva, fet que comportaria l'evacuació d'una bonyiga realment perfumada. No aniré més enllà. Hom intenta moure's sempre en el terreny de la modèstia i no vull que això sembli una glorificació dels meus productes digestius. A més, no m'equivocaria si afirmés amb rotunditat que tot això que he dit no és en absolut compartit per tots aquells que, en algun moment de les seves vides, han estat en contacte -marquin les distàncies- amb la femta de qui us parla. I és aquí on volia anar a parar. Si admeto -com admetem tots- que la nostra merda només ens agrada a nosaltres -tornin a marcar les distàncies convenients- voler imposar-la als demés és un acte de violència que hauria d'estar penat – si més no, moralment- com ho està, per exemple, el fet d'assajar amb la trompeta a altes hores de la matinada. Explico tot això perquè a la feina hi ha un professor que, en comptes de venir cagat de casa -com faria qualsevol persona civilitzada, respectuosa i educada- decideix, cada matí a primera hora, compartir els seus efluvis més íntims amb la resta. Moltes gràcies. Si a aquest fet hi sumem la manca de ventilació dels lavabos de l'institut, ja us podeu imaginar l'espectacle olfactiu de què podem gaudir. És ben inútil l'estratègia d'entrar als lavabos amb la samarreta taponant les narius -talment com si fos una d'aquestes màscares que es posen els mexicans per no contagiar-se de la grip dels porcs-. En surts amb aquella sensació de tenir una substància pudent aliena enganxada al teu cos. Una substància que t'acompanyarà tot el dia. És aquest sentiment diari i irreparable d'haver estat humiliat, ultratjat, embrutit, violentat. Aquest sentiment dolorós que no pots compartir, tan sols fer un crit de ràbia tot esperant que la vaca sorda em doni consol.