Aquest matí donava voltes a una idea absurda. Resulta que aquests dies, aprofitant les vacances, he llegit una mica de tot: Crepuscle (òpera prima d'una espècie de Maria de la Pau Jané americana i mormona), Diario de un escritor (interessantíssim recull d'escrits i relats de F.M.Dostoievski) i el bestseller de l'any Els homes que no estimaven les dones (primer llibre d'una trilogia del suec Stieg Laarson que m'ha atrapat com un pop gegant durant 3 dies).Llegir determinats llibres et fa sentir brut, això és evident. Els acabes i és com l'endemà d'una revetlla al Palau Sant Jordi en què t'has fumat 2 paquets de Ducados i a sobre no has lligat (no ho he experimentat mai, però no imagino res pitjor). Però el cas és que no ho puc evitar, deu ser cosa del caràcter escorpí. En fi, no tinc res a dir sobre l'escriptora mormona multimilionària. Enid Blyton tenia més sentit del morbo. Aquesta dona sembla filla de Donald Rumsfield.
El fet curiós és que fa dies que graviten pel meu univers interior els personatges de les 3 novel.les. I això, a banda de preocupant per la meva salut mental és un sacrilegi difícil de justificar. Es poden desllegir els llibres? Podem oblidar la bazòfia que absorvim prement algun botó? Hi ha laxants per a l'ànima? Què diria en Fiodor si hagués llegit Crepuscle? De ben segur que li hagués inspirat un tractat psicològic de 1.000 pàgines sobre la mormona escriptora de teletienda, l'obra mestra del segle XXI. Em sento brut, Maria de la Pau, i no sé què fer. S'accepten consells de lectors pecadors sense criteri...
P.S. Dostoievski va tenir un fill que es deia Aliosha que va morir amb 3 anys a conseqüència d'una crisi epilèptica (malaltia heretada del pare). Aquests fet va aturar la creació de Els germans Karamàzov. L'escriptor va decidir posar el nom del fill desaparegut a l'heroi de la novel.la i el va dotar de totes aquelles qualitats que admirava (tal vegada per compensar una tragèdia conseqüència de l'herència traspassada). En fi, si Aliosha era ja un dels meus personatge fetitxe, després d'això passa directament a la categoria d'idol digne d'adoració. Crec que hauré de tornar a canviar les meves creences al Facebook i posar Aloshià ortodox.
El fet curiós és que fa dies que graviten pel meu univers interior els personatges de les 3 novel.les. I això, a banda de preocupant per la meva salut mental és un sacrilegi difícil de justificar. Es poden desllegir els llibres? Podem oblidar la bazòfia que absorvim prement algun botó? Hi ha laxants per a l'ànima? Què diria en Fiodor si hagués llegit Crepuscle? De ben segur que li hagués inspirat un tractat psicològic de 1.000 pàgines sobre la mormona escriptora de teletienda, l'obra mestra del segle XXI. Em sento brut, Maria de la Pau, i no sé què fer. S'accepten consells de lectors pecadors sense criteri...
P.S. Dostoievski va tenir un fill que es deia Aliosha que va morir amb 3 anys a conseqüència d'una crisi epilèptica (malaltia heretada del pare). Aquests fet va aturar la creació de Els germans Karamàzov. L'escriptor va decidir posar el nom del fill desaparegut a l'heroi de la novel.la i el va dotar de totes aquelles qualitats que admirava (tal vegada per compensar una tragèdia conseqüència de l'herència traspassada). En fi, si Aliosha era ja un dels meus personatge fetitxe, després d'això passa directament a la categoria d'idol digne d'adoració. Crec que hauré de tornar a canviar les meves creences al Facebook i posar Aloshià ortodox.
12 comentaris:
Totes les noveles que esmentes estàn a primera línea de la FNAC, i això del crepuscle, sembla que enganxa perquè hi ha 4 noveles diferents: diuen que han aconseguit que els adolescents s'hagin convertit en lectors compulsius !! (almenys, si llegeixen en català, potser l'escriuran millor)
Us recomano un link interessant:
http://www.youtube.com/watch?v=L2WJu32WxAw
Josep Pla al programa A Fondo. Un crack !
No sabia això de l'FNAC.. acabo de tenir una crisi d'aborregament aguda.. quina poca originalitat, la meva! Amb les 3 novel.les que segueixen Crepuscle en faria un supositori del tamany d'un coet hassan i li ficaria..... en fi, la trilogia Millenium del suec desaparegut Laasrson (nom que ja inspira confiança pels culés) tenen la meva adscripció garantida, però. Recorda Mankell, però atrapa com Dumas!!
Brown, estàs perdent originalitat... Li hauries d'haver posat Aliosha al teu fill!!! ;-)
Xavi, ja el conec el video. De fet l'he revisat unes quantes vegades. El millor de Pla és el seu accent, que li comportà molts problemes amb la policia a Madrid arran d'una série d'atemptats (madrid 1921. un dietari)
Us sembla tan bo, Pla? A mi m'avorreix.. (això va per Obamma, Quim, no m'ho tinguis en compte..)
Estic cansat de sentir que el més important és llegir. Com si llegir fos un fi en si mateix. Això és absurd. Entre llegir i llegir bé hi ha la mateixa distància que entre menjar i menjar bé. Vull dir que em sembla un tema de salut pública importantíssim. Les autoritats no s'ho haurien de prendre a broma. Aquest tipus de campanyes ridícules que es fan per fomentar la lectura en general són altament nocives. Hi ha llibres infectes, greixosos, mal cuinats,de textures coriàcies, de mal rosegar, que et fan venir cremors d'estómac i et posen de mala llet; per no parlar d'aquells que ens fan una mica més tontos del que ja som. Per què no en fem una llista entre tots? Començo jo? uns clàssic: siddarta (H.Hesse), en el camino (Kerouac)...
Charles Baxter, Michael Houellebecq, Omar PamuK.. aquest últim em sap més greu, però em va semblar un conyàs. Els 2 primers em semblen un bluf de bofetada!
Els meus worst-sellers a destacar de la literatura de casa nostra són No digas que fue un sueño de Terenci Moix, i Más allá del Jardín, de Gala. Ja us ho havia confesat, crec.
Companys,Pla és una mica totxo però si llegeixes temes que coneixes de prop està molt bé (per exemple, jo conec bé l'empordà i em va agradar El meu país). Per altra banda recomanar-vos dos llibres que segur coneixeu i que he llegit aquest cap de setmana en un plis-plas: L'amic retrobat i L'ànima Valenta. SENSACIONALS. (Autor: Fred Ulhman, no sé si ho he escrit bé). Bona nit i tapat.
me'ls apunto! no els coneixia..
De Fred Uhlman també està molt bé El retorn. L'Amic retrobat i L'Ànima valenta són bons.
Comentar que L'amic Retrobat i L'anima Valenta s'han de llegir un darrera l'altre doncs el primer explica una història, i el segon la mateixa història des d'una altra perspectiva. No s'entén un sense l'altre. Visca Obama !
Publica un comentari a l'entrada