25 de setembre 2008

Mozart


Només una petita reflexió. Ahir, a l'Auditori, probablement mentre Gudjonsen marcava un gol, sentia la Simfonia núm. 29 en la major de Mozart. Entre allegros, andantes i menuettos, em va sorgir una reflexió bastant prosaica: què feia jo als 18 anys? Aquesta era justament l'edat que tenia Mozart quan va composar la Simfonia. Durant uns segons em vaig esforçar com si m'hi anés alguna cosa important, però no me'n vaig sortir. Estudiava biologia, anava al cine, llegia molt (no sempre bones novel.les), prenia Estrelles al Reixes i La Concha, vaig votar Iniciativa per primera vegada, pagava les meves quotes de Greenpeace, em tancava al rectorat, feia un programa de ràdio i poca cosa més. Ni tan sols estava enamorat! Però això no és el més desconcertant, és clar. Després van venir els 19, els 20 i un llarg etcètera. I resulta que amb 35, Mozart ja havia composat tota la seva obra, Le nozze de Figaro, el Don Giovanni, Cosi fan Tutte i La Flauta Màgica, possiblement els 120 minuts més rodons de la història de la música. En fi, no és que pretengui arribar a ser un geni a aquestes alçades, però és que la consciència de mediocritat, quan es manifesta, se t'enganxa i sembla que no te la podràs treure mai. Sort que l'endemà te n'oblides i recordes que tens una vida estupenda..