A primera hora del matí, encara amb les lleganyes dificultant l’obertura de les parpelles, he obert aleatòriament El Periódico per la pàgina 50 i m’he trobat de cara amb aquesta foto de l’Scarlett Johanson. Ha estat com prendre’s un tequila en dejuni. M’han vingut uns calfreds que han baixat fins avall de tot de l’espinada, i que no m’he pogut treure en tot el dia. M’agrada allargar el son pel matí. Aquella sensació de letargia tan agradable que s’acaba amb el primer cafè. Despertar-se així, de sobte, no pot portar res de bo... Podria escriure alguna cosa sobre aquesta noia, però què voleu que us digui....
1 comentari:
em costa molt llegir-me l'oda a Scarlett. Em quedo atrapada sempre a l'hipnòtic escot vermell.Ara entenc què us dóna.
Publica un comentari a l'entrada